Un: dos peixos joves es troben amb un peix més vell que ve en sentit contrari i que els saluda amb el cap i diu: "Bon dia, nois. Com està l'aigua?". Els dos peixos joves neden una mica més i llavors un d'ells es torna cap a l'altre i diu "Què collons és l'aigua?".

Dos: Salt, un jove escolta plorar un nadó en un solar envaït per les pastures. En apropar-se a veure, un "pallasso assassí" apareix matxet en mà. Sense que ningú el vegi, un dels seus còmplices ho filma tot per després pujar-ho al perfil Broos's TV de YouTube. En els últims mesos els seus vídeos amb les seves bromes són èxit de visites. Més d'1,4 milions de visualitzacions. Ric en veure els vídeos. Després penso què passaria si em passés quan vaig al costat de la meva filla per Salt. Quan camino al costat de la meva filla em sento una persona afortunada i plena d'amor i alhora un assassí en potència si tan sols imagino que la seva vida és posada en perill. Quina contradicció. I no és per fer-se l'heroi, és la sang. Pocs es pregunten pel veritable perill d'aquestes bromes, sinó com aconsegueixen semblant popularitat.

Tres: Com que la política és un negoci, en els socialistes que amb la seva abstenció van fer president Rajoy sembla surar aquella idea que van pactar per alguna cosa fosca que allà, en el fons del mar on descansa el Titanic, batega amb la força del secret. I que allà es quedaran, enfonsats de per vida per un iceberg que no van saber veure a temps. Capaços de governar l'Atlàntida, un país que s'enfonsa, sense perdre el somriure. Perquè en tots aquests anys, des del més profund de la crisi, sota de la part visible del gel ha crescut una muntanya en vertical que amenaça de sortir a la superfície. La major part de la classe política no es pregunten per aquell iceberg. Només es pregunten com mantenir-se flotant.

Quatre: La idea que Rajoy sigui de nou president sense que "la famiglia" que l'acompanya com rèmores caigui en la seva totalitat sota el pes de la llei, crea aquella sensació que un règim corrupte es perpetuï sense més. Que es converteixi en l'aigua en la qual nedaven els peixos joves. Que sigui tan comú la corrupció que els ciutadans s'haguessin de moure sempre en ella, envoltats d'ella, que ja ningú li cridés l'atenció i quan parlessin de corrupció es preguntessin: Què collons és la corrupció?

Perquè el que és obvi, aquella "aigua" en la qual nedem, com deia l'escriptor suïcida Foster Wallace, és el més difícil de comprendre i per la qual cosa ningú es pregunta. A vegades.