En l'acte d'entrega dels premis Princesa d'Astúries, l'escriptor Richard Ford, premi de les Lletres, al·ludí a una certa obligació moral de l'escriptor en el món d'avui, alhora que reivindicava la imaginació -"els actes de la imaginació, va dir"-, dirigits a descobrir les possibilitats d'una vida més justa, amb menys desigualtat i alliberada de l'abatiment econòmic a què ens hem vist abocats, durant els últims anys. No és fàcil, vingué a dir, posar la imaginació al servei de la justícia social, ni tan sols ho és de fàcil exercitar-la, la imaginació, en un món com el nostre en què les forces reduccionistes ens diuen contínuament que no ens hi esforcem. No es tracta de reclamar, com férem fa quasi cinquanta anys, la imaginació al poder. Sinó de descobrir els poders de la imaginació en la conquesta d'una realitat lliure de la corrupció i la mentida: de la intolerància hipòcrita.

"Em consider un novel·lista polític", afegí Ford, disposat a rescatar el sentit més legí?tim de la paraula "política", corromput i malmès per l'abús amb què ha estat manipu?lat. "I tractaria de saber, afegeix, si aquesta paraula encara és capaç d'evocar la necessària resposta de la imaginació per aconseguir la capacitat de viure junts". Es tracta, doncs, d'aprendre a conviure. No és cosa fàcil. "I que la política no acabi essent, com ja ho és als Estats Units, sinònim d'egoisme, cinisme, engany i despropòsit. Sinònim d'infortuni".

No voldria que les paraules de Richard Ford haguessin caigut en un sac buit. Que la política no acabi essent engany i despropòsit... L'evident actualitat d'aquestes paraules fa empegueir. I només tinc ganes de cridar: "Vergonya, cavallers!". He escrit cavallers per què es tracta d'una frase feta. Hauria bas?tat escriure: Vergonya! i prou. Els cavallers han resultat ésser tan poc cavallers... Què serà de les receptes tradicionals de la socialdemocràcia: la igualtat, el treball digne com a objectiu prioritari, la solidaritat, les inversions públiques dirigides a la salut, l'educació, l'ha?bitatge, el transport, la seguretat? Qui defensarà les conquestes socials, allò que s'ha aconseguit a força de treballs i anys? Qui s'ocuparà de crear nous llocs de feina, de refusar les desigualtats, d'afavorir la ciència? Aquests dies he après que la indignació és una passió trista.

Ford defensava la funció política de l'escriptor. Ford sap que els nostres actes mai no són innocents. Res no és innocent, perquè les coses que hem fet i que farem sempre van dirigides cap a un sentit. I és aquest sentit que dóna coherència als nostres actes. Ho he dit en altres ocasions: Sempre escrivim contra algú, la qual cosa implica que escrivim sempre a favor d'algú. L'objectivitat, en el sentit de neutralitat, no existeix. L'objectivitat consisteix, justament, en no amagar aquest algú contra qui escrius. Ni amagar tampoc aquell algú a favor del qual escrius.

I parlar del teu món amb llibertat des de la imaginació, des del pessimisme, des de l'humor, des de la poesia. I així com tot el mar és present en una sola gota d'aigua, la vida es concentra en cada frase que escrius, perquè cada frase és el resultat d'una mirada. I la literatura és això, justament: el rastre que deixa la mirada.

A vegades m'han preguntat: Quins lligams existeixen entre la literatura i la realitat? La resposta no era difícil de trobar: La literatura juga un paper crucial en la nostra consciència del món, representa el món i el clarifica, és una altra manera de parlar de la realitat. En fa sorgir les seves contradiccions, els meandres oblidats, els drames obscurs, la bellesa recòndita. I, perquè és una representació de la realitat, esdevé una eina formidable per comprendre-la, la realitat. En definitiva, per arribar a entendre les fantasies de la moral.