Quan divendres em vaig llevar, creia que la revolució ja era aquí: les crides a la resistència per la detenció d'una alcaldessa eren tan furibundes, que esperava veure esglésies cremades, jutges penjats dels fanals i segadors tallant caps a cops de falç. Detinguda a casa seva, potser en aquests moments torturada en un soterrani de la brigada políticosocial, només per haver penjat l'estelada a l'ajuntament de Berga! Ja teníem heroïna.
Tot era mentida. Una de Berga va fer cas omís dues vegades d'una citació judicial per anar a declarar, i li va passar el que passa a tot ciutadà i que Mahoma sabia bé: si no vas tu a la justícia en ser citat, la justícia ve a tu. Res més. Però a Catalunya anem curts d'herois, i un poble elegit ha de tenir-ne. Així que mitjans de comunicació públics -més els privats ben subvencionats- i polítics interessats -inclòs el president català-, van muntar una gran obra de teatre per erigir l'alcaldessa de Berga en la nostra Joana d'Arc. La fi justifica els mitjans, i si s'ha d'enganyar el poble per un bé superior, se l'enganya una vegada més, que no vindrà d'aquí.
El teatre va començar abans, quan va ser citada per primera vegada. En Salellas, que és el seu advocat i sap de què va la cosa, li devia dir que d'anar a declarar com tothom, res de res. Per obtenir ressò molt millor no fer cas al jutge i que l'anés a buscar la policia. Una estona al jutjat a canvi d'hores de propaganda, és un preu raonable.
- I quan surtis aixeca el puny.
- Per què? Això què significa?
- Jo què sé. Tu aixeca'l, que sempre queda bé. Ja tindrem a fora gent preparada que aplaudeixi.
A partir d'aquí es tractava de repetir una vegada i una altra que havia sigut detinguda per l'estelada i confiar en el costum tan català de repetir com babaus allò que se'ls diu sense molestar-se a esbrinar si és cert. A la noia se li va posar cara de Jordi Pujol quan va dir «és un atac a tot Catalunya», però això a ningú importa. Com em va comentar aquest dia un veterà periodista: el martiri va molt barat, avui.
