Fires de Sant Narcís 2016Lluís Torner i Callicó. girona.

Com s'està esdevenint d'uns anys cap aquí, cada vegada amb un to més marcat, les nostres Fires, per als que ja tenim una edat, ja no són les d'abans, i ja no sols parlant de la ubicació, de la qual fa ben poc, en aquest mateix Diari, ens en parlava l'eximi Sr. Enric Mirambell -aquelles que s'instal·laven a la Gran Via, i que encara recordem amb l'enyor de la jovenesa- sinó situant-nos ja a la Devesa, on són des dels anys cinquanta del segle passat. Una de les principals tradicions de llavors, a part de les castanyes, els xurros i les atraccions firals -que tot i modernitzades, encara hi són- era la d'estrenar la roba d'hivern, en especial l'abric, ja que l'ambient era fred i humit, i generalment solia ploure. Actualment, tot i estar a final de tardor, fa una gran bonança climàtica, molta gent encara vesteix amb màniga curta, essent aquest un dels motius que dóna lloc a moltes converses, per les quals els més joves, sentint-les, pensen: De què parlen aquests iaios? Clar, ells no ho han viscut. I pel que fa a la pluja, cada vegada és més escassa, i fins aquell vers de l'esplèndid poema d'en Sagarra, que parla de la pluja de Tots Sants, també va quedant ancorat al passat.

Tant és així que, avui, que entre altres activitats és el dia dels focs d'artifici, estava anunciada pluja, cosa que ens feia témer que no es poguessin dur a terme, però sortosament solament han caigut quatre gotes avergonyides, per no fer quedar malament els homes del temps.

A part d'aquest senzill comentari, entre moltes altres coses, voldríem destacar l'entranyable pregó, que enguany va anar a càrrec de la colla castellera Els Marrecs de Salt, que celebraven els 20 anys de la seva participació a les nostres Fires. La seva va ser una obertura d'alçada de les Festes Gironines d'enguany.

Però, ai las! Com sol passar sovint, en moltes festes, sempre hi ha algun motiu procliu a la tristor, en aquest cas la pèrdua de dos coneguts personatges gironins, el baríton Arseni Girbal i l'educadora i activista político-social Nuria Terés; dels quals fem recordança.

Sostracció de bicicletes i desprotecció policialLluís Marquès i Sànchez. girona.

1. Vagi per endavant que pago, religiosament i sense demores, totes les meves obligacions amb l'Ajuntament.

2. Des de fa tres mesos visc a la plaça Bell-lloc, a tocar del consistori de Girona.

3. Aparcava la meva bicicleta a l'aparcament de bicicletes de la plaça on visc.

4. En aquest 3 mesos m'han robat la roda del davant i una cistella per a la baca del darrera.

5. En comentar aquests successos al municipal de torn de l'ajuntament, aquest, prou desafortunadament, em va dir que no hauria de deixar la bicicleta al carrer només amb un cadenat...

6. Em van recomanar, tant ell com l'agent cívic del barri, que no deixés la roda nova perquè podrien tornar-me-la a robar...

7. La Guàrdia Urbana va considerar, sense previ avís, que la meva bicicleta estava abandonada... (potser perquè li faltava la roda del davant).

8. Se la van endur al dipòsit municipal.

9. La vaig demanar en menys de 4 hores, fet que per si mateix ja demostra que no estava abandonada i vaig reclamar que havia estat un error.

10. La policia es va comprometre a gestionar el tema i al cap d'una hora em va trucar per confirmar que, efectivament, la meva bicicleta havia estat retirada però que no es tractava de cap error i que la bicicleta havia entrat al registre del dipòsit municipal com a vehicle abandonat!

11. L'unic pecat que havia comès: deixar la bicicleta lligada al mateix lloc que una altra que sí estava abandonada i treure-li la roda del davant seguint els consells de la mateixa policia.

12. Si la vull recuperar em demanen que pagui els 66,95 € del servei de grua que jo mai vaig demanar, i si trigo gaire, també els dies d'emmagatzematge!

13. Tant de bo me l'hagués robat un lladre comú, hauria tingut, segur, més opcions de recuperar-la a bon preu!