Andrea Camilleri va escriure El cas Santamaria l'any 2014. En la narració no apareix el comissari Montalbano ni tampoc el poble de Vigàta de la seva estimada Sicília que li ha aportat el reconeixement internacional com a escriptor de novel·la negra.
De bell antuvi, de la lectura del llibre ambientat a Roma es pot deduir que és una crítica mordaç i, a la vegada, irònica de la corrupció en el món financer italià.
En efecte, el títol en català subratlla una visió amarga de les peripècies de Mauro Assante, inspector d'una institució que vetlla per la transparència de les entitats financeres d'Itàlia, mentre investiga la Banca Santamaria, que manté estrets lligams amb un determinat partit polític.
De fet, quan el seu cap li encarrega l'assumpte, el protagonista és conscient que serà una mena de missió suïcida i que rebrà pressions per tots costats.
En un passatge del relat el seu superior li deixa clar el que s'espera d'ell: «Tothom que té l'obligació de fer complir la llei també té el deure de tenir ben presents les possibles repercussions polítiques i socials d'allò que fa». És a dir, alerta a treure'n unes conclusions desfavorables!
A ningú se li escapa la comparació amb el cas Bankia que tant enrenou ha suposat en el nostre país.
Ara bé, aquesta exposició és massa simple i es queda curta. Al llarg de la trama es desenvolupa una pulsió eròtica entre el protagonista i una rossa d'ulls blaus que assumeix un paper determinant, a l'estil de les novel·les negres clàssiques. És una femme fatale, expressió francesa que podria traduir-se com dona mortífera, una malvada que usa la sexualitat per atrapar el desventurat heroi.
De totes maneres, Mauro no és cap paladí, sinó un misantrop babau, que es dedica amb seriositat i escrupolositat a la feina encomanada. És precisament l'aparició de la bonica i jove desconeguda que el trasbalsa, li fa perdre l'oremus i el converteix en un titella.
El títol original en italià és La relazione, expressió que adquireix un doble sentit: per una banda significa que el dictamen a emetre per l'inspector és «la relació» dels antecedents i dels fonaments que donaran lloc a una probable sanció per les pràctiques d'una xarxa de corrupció institucionalitzada.
Per altra banda, és també la relació sexual amb una noia que ensenya les febleses d'un home atrapat en una teranyina teixida pas a pas i que contempla impotent com es viola el seu honor i la seva intimitat per tal de destruir la seva reputació i no deixar-li cap sortida honorable.
Com a les pel·lícules de suspens, el lector coneix abans que el maltractat inspector els fils que mouen la història. És rebel·larà contra tanta perfídia? Buscarà el seu alliberament? Chi lo sa!
