Diumenge passat, a primera hora del matí, algunes línies de metro de Barcelona anaven saturades de passatgers perquè a l'avinguda Maria Cristina s'hi feia la Cursa de la Dona. A la ja de per si erràtica freqüència de combois en dia festiu s'hi sumava que els vagons estaven a vessar de viatgers eventuals i arribava el punt que en algunes parades no podia entrar-hi ningú més. En una d'elles, una dona va bloquejar les portes i va demanar que algú baixés del metro perquè portava dos nens petits i feia molta estona que esperava. La reacció dels que estaven dins va ser per emmarcar. En lloc de raonar o sospesar la petició de la noia, tothom la va increpar per estar retenint el bon curs del trajecte. Ella, entre incrèdula i indignada, es va abraonar sobre la llauna de sardines per poder-hi cabre. Arran d'això, la resta del viatge va ser un cúmul d'enfrontaments verbals, amb crits i empentes, que va degenerar en el plor de la mainada (la de la noia, però també d'altres criatures que hi havia dins el metro) i una tensió general francament inquietant.

L'anècdota permet unes quantes constatacions. La primera és que ens hem de calmar: d'acord que la vida té moltes contraindicacions, i d'acord que a vegades costa de mantenir la sobrietat en situacions incòmodes, però no hi ha cap mala llet matinal, ni cap problema de comunicació, que justifiqui tanta crispació, i menys davant de nenes i nens que no tenen la culpa de les frustracions i deficiències de la vida adulta. La segona és que hem de revisar, com a societat, la nostra capacitat de respectar l'altre, tant si trobem raonable el que ens demana com si no, perquè aquella noia va ser més o menys afortunada demanant ajuda (el to era un pèl passat de revolucions), però realment la necessitava i ningú va tenir nassos d'oferir-li. I finalment, ens agrada molt dir que els nostres representants públics es passen el dia escridassant-se (i a vegades és cert) però perdem de vista que la política, al capdavall, és la viva imatge dels seus ciutadans. Va, respireu, que això són quatre dies i en gastem la meitat emprenyats amb el món.