· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

10.11.2016 | 09:21

Realitat
Manel Fortis. Olot.

Donald Trump ha guanyat les eleccions a president d'Estats Units. Sorprenent, sí, però potser no tant. No fa tants anys, en un país més proper va governar molts any un tal Silvio Berlusconi. A dia d'avui, a un país encara més proper, governa un tal Mariano Rajoy. I tampoc fa massa temps, persones com Adolf Hitler o Francisco Franco tenien (i encara tenen) molt de suport.

Quasi em va semblar més sorprenent que una societat com la nord-americana donés suport a un candidat negre, com Barack Obama fa vuit anys, que no pas ho hagi fet ara amb Donald Trump.

La resposta de la gent votant pot ser així. Es diu democràcia.

Jo confio que aviat votarem en referèndum per la independència de Catalunya... però... esteu segurs que la majoria hi votarà a favor? Jo no n'estic gens, de segur.

Musicals gironins i mitjans catalans
eugènia sala. llagostera.

Aquests dies sentim que Catalunya Ràdio dóna especial suport i relleu a un musical cantat en castellà. Com a llagosterenca, em fa ràbia que no tingués aquest mitjà cap deferència quan a Girona es va fer el musical Isavel, digníssima obra sobre la primera sindicalista catalana (tema de per si ja prou interessant) i dirigida per Kim Planella amb molt bona música de Toni Mas i amb actors molt bons. Ni una entrevista, ni cap presència de mitjans barcelonins a l'estrena a Girona ara fa tres anys. Si tractem així els musicals de casa, a qui pot estranyar que molts actors catalans hagin d'anar a Madrid?

Transformisme
Lluís Torner i Callicó. Girona.

Davant del fet de relleu mundial que s'acaba de produir avui, enfront la sorpresa de molta gent, en especial d'aquells i aquelles que els afecta més fortament, que són els ciutadans dels Estats Units d'Amèrica, si hem seguit, ni que sigui per sobre, els mítings electorals dels dos candidats, en Donald Trump i la Hillary Clinton, amb totes les diatribes que s'han anat atribuint i tirant l'un i l'altra, no era del tot fàcil decantar-se per un dels dos. Malgrat això el que les deia més grosses, i que fins molts dels seus es posaven les mans al cap en sentir-lo dir segons què, ha resultat ser el guanyador d'aquesta mena de pugilat; cosa que a molta gent, d'allà, d'aquí i d'arreu, ens ha deixat fortament sorpresos.

D'aquí ve el mot amb el qual hem titulat el present article, ja que si hem escoltat el parlament del guanyador no té res a veure amb tot allò que ha anat dient al decurs de la seva campanya; sentint-lo ara parlant de tot allò que vol fer, posant-hi una cara -fingida o no- plena d'emoció i en un to que gairebé ratlla el sentimentalisme, el primer que hom pensa és que no es tracta del mateix, és talment com si fos un altre, ja que ha canviat la forma, el posat i el contingut de la majoria de les coses que havia dit abans. Ha passat de semblar una mena de llop a convertir-se gairebé en un xaiet.

És per això que se'ns ha acudit pensar en un possible transformisme. Per tant, caldrà anar-li seguint la trajectòria, no sigui cas que el posat de xaiet d'ara sigui tan sols una disfressa d'aquell llop d'abans. Fins i tot, ens ha fet pensar un xic en el protagonista d'aquella famosa novel·la del Dr. Jeckyll, que es transformava en Mr. Hyde, tot i que en aquest hipotètic cas seria a la inversa. Cosa que, en bé dels americans, als quals desitgem el millor, esperem que no sigui així.

Segur que hi haurà qui ho vegi diferent, és ben lògic, però es tracta només del nostre humil parer.

Alguns no poden manifestar-se
Maria Àngels Mató i Pallí. GIRONA.

Era la setmana passada? Una manifestació de dones contra el masclisme i la violència. Tots sabem que hem d'anar a buscar la solució en l'educació en valors: respecte, estimació, capacitat de sacrifici pel bé. Mentrestant vigilància, protecció, la justícia actuant. Tot el que sigui necessari per procurar una vida digna a tothom. En una pancarta de les manifestants es llegia «No morim, ens maten». I tenen raó, és una qüestió dolorosíssima.

Vaig pensar que hi ha altres humans que també podrien reclamar justícia amb les mateixes paraules: Són els infants voluntàriament avortats. «No morim, ens maten». Els qui ens varen engendrar ara no ens volen. Els han fet creure que encara no som «persona». Però nosaltres no podem manifestar-nos. Algunes solucions van sortint: organitzacions a favor de la vida, disposades a ajudar els pares perquè arribin a ser pares joiosos d'un nen o nena segurament preciosos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema