Margalida i Salvador

11.11.2016 | 09:20

Fa quasi 30 anys feia sonar la cançó insistentment a la ràdio del meu poble. Reconec que la primeres vegades sense conèixer la història, fins que un amic me la va explicar. Em tenien hipnotitzat la bellesa de la melodia i el fraseig magistral de Joan Isaac. Quan vaig saber que, a més a més, era molt incòmode per a alguns, la vaig començar a posar cada dia.

Aquest any en fa 40 que Joan Isaac va escriure un himne sobre l'única pàtria important, la dels sentiments. Una cançó sobre el dolor i la injustícia. La banda sonora del final d'un temps lleig i cruel però que ha esdevingut la cançó d'amor més bella escrita en català. Es diu A Margalida.

Una cançó inspirada en la crueltat d'una dictadura que executa un anarquista amb el sadisme del garrot vil, després d'una farsa de judici fet per un tribunal militar franquista. Però la lletra en cap moment menciona la víctima. A Salvador Puig Antich. Parla de la seva amant. De la Margalida Bover.

La cançó comença explicant: «vas marxar no sé on...». Segons li ha explicat en Joan Isaac al periodista cultural Crisol Tuà, va decidir aquesta arrencada perquè la Margalida es va esvair de cop després de l'execució. Va desaparèixer i es va endur el seu somriure. 40 anys després, des de Mallorca, la Margalida li explicava al mateix  Crisol que la mort de Puig Antich va esberlar la seva ànima. «Tenia 20 anys, no tenia vida ni futur i la gent m'utilitzava. Tot plegat em feia molt mal i vaig rompre amb tothom i me'n vaig anar», relata passades quatre dècades. La Margalida defineix «en Salvador» com «el meu amant i no el meu xicot perquè ens vam triar els dos. Amant és de les paraules més guapes que hem inventat els humans».

A Margalida ha estat la memòria d'en Puig Antich durant 40 anys «perquè ningú més deia ni feia res», explica Bover, que reconeix que mai més ha tornat a ser el que era perquè «amb 20 anys te rompen sa vida i no la recuperes (É) trobes sa persona amb qui et reconeixen i després la maten». La filla de Margalida Bover es diu Llibertat, en memòria de Salvador Puig Antich.

Com és que les històries més belles de la humanitat s'inspiren en sang, sofriment i injustícia?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema