Cartes

12.11.2016 | 00:00

Era possible fer-ho pitjor!
Xavier Serra Besalú. girona.
Durant força temps pensava que no hi podria haver un programa més corrosiu i frívol que els que feia -i encara fa!, perquè li donen calers- una cadena de TV com Telecinco a les hores de màxima a audiència: persones sense criteris ni cultura, manifestant els pitjors vicis i comportament de la natura humana davant un fotimer d'espectadors que així ofeguen baixos desitjos i passen l'estona.
Doncs bé, m'adono que TV3, i els qui donen suport a la sèrie Merlí. La filosofia et farà trempar-o sigui, la productora Veranda TV, del Grup Godó-, ho ha aconseguit. Però aquest són intel·ligents.
Sóc docent de Filosofia des de fa un piló d'anys i els dilluns al vespre -i a la carta, per a qui ho fa servir- m'avergonyeixo molt en assabentar-me com es tracta a TV3 el saber i la reflexió, pròpies de la Filosofia. El nostre país no mereix això: una sèrie hipersexuada que, lamentablement, instrumentalitza les classes de Batxillerat com a rerefons d'unes inquietuds d'adolescents i adults sovint mal gestionades. Fan de la filosofia -única esperança per a una formació crítica i participativa, enriquidora- un croma secundari per exposar debilitats, addiccions i conductes empobridores. Merlí és panem et circenses», un verí d'inoculació ràpida i moralment devastador, per als joves i per als grans.
Els docents de Filosofia no ens dediquem a justificar -ni amb Maquiavel, ni amb Hobbes, ni amb Judith Butler ni amb cap altre dels que citen «cosmèticament»- comportaments descontrolats, i tampoc que els professors s'emboliquin amb les mares de l'AMPA o amb col·legues casades, ni que els nostres alumnes cardin amb les mares dels companys de classe: no promovem que la disbauxa sigui la normalitat. Merlí esdevé un Carnaval i una obsessió sexualitzada constant.
El professorat ensenyem -amb llibertat i esperit innovador- un currículum sòlid, respectuós, que ajudi a tenir sentit crític. Desitgem que els alumnes siguin millors que nosaltres, no més transgressius.
Per si hi esteu d'acord, escric el que penso: no doneu més finaciació a en Lozano i els seus còmplices. Encara que ells, i els productors, guanyeu audiència i diners. La TV pública del país ha de tenir dignitat.

L'Església Catòlica i Catalunya
Josep Baella Isanta. Girona.
Llegim a la premsa francesa: «L'Église catholique d'Ariège demande pardon pour le massacre des cathares. Près de huit siècles plus tard, l'Église catholique d'Ariège a demandé pardon, dimanche, pour le massacre des catahares, une des pires atrocités de l'Inquisition, durant laquelle des centaines de personnes jugées hérétiques ont été brûlées vives».
Llegim a la premsa espanyola: «Francisco prepara la rehabilitación de Martín Lutero. El Papa viaja este lunes a Suecia a commemorar el V Centenario de la Reforma. Bergoglio podría proponer la fórmula de la "intercomunión" con los luteranos. El fraile agustino era un reformador, y en aquel tiempo la Iglesia no era un ejemplo a imitar».
Catalunya ha sofert l'hostilitat de l'Església Catòlica. Recordem les excomunicacions de reis catalans i la usurpació de la corona catalana. Va ser Benet XIII, qui va trair els catalans donant entrada a la dinastia castellana. Traït i abandonat pels Trastàmaras, i ja com a Pere de Luna, es va retirar a Peñíscola i proclamarà que fou ell qui va donar-li la corona a Ferran I, qui el va fer rei. «Me, qui te fecit, missisti in desertum».
Aquesta hostilitat continua avui en dia. Tres exemples: Esberlament de l'arquebisbat de Barcelona, nomenament de bisbes castellans, i decret del Vaticà pel qual 111 parròquies de la diòcesi de Lleida passen a la veïna de Barbastre.
El nou Papa de Roma no pot tornar a la vida els càtars cremats vius en la foguera al castell de Montsegur, ni pot aixecar l'excomunicació a Martí Luter perquè es mort, però si pot reparar el dany fet a Catalunya, restituint la seva llibertat. Els arxius vaticans són uns poderosos arguments.
Drets Humans occidentals
Alexia Cosmello Guisande. Cassà de la Selva.
Dia rere dia veig amb més claretat que els Drets Humans no són per als «humans» sinó per a la societat occidetal. Ella mateixa no pensa dos cops en defensar el compliment d'aquests drets, però no fa res perquè aquests es respectin. Cada dia, a cada moment, mentre la societat occidental «lluita» pels Drets Humans, persones d'arreu del món «lluiten» per salvar la vida, i sí, aquest és el principal Dret Humà, el que dóna sentit a tot el que ve al darrere.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema