«...Then we take berlin»

Rufus Wainwright va anunciar que no tornaria a tocar el 'Hallelujah' de Leonard Cohen si guanyava Trump

12.11.2016 | 08:57

Al cel -si existeix- sia LeonardCohen, el compositor d'Hallelujah, peça que un altre canadenc, Rufus Wainwright, ha versionat en infinitud de concerts i que, a Girona, on va actuar per obra i gràcia del Temporada Alta d'enSalvador Sunyer i companyia no fa gaire, va anunciar que no la tornaria a interpretar fins que es confirmés la (no) pronosticada (no) derrota de Donald Trump, el fatxa del moment. Pobre Rufus.

Dol doble, doncs: pel traspàs del cantautor tranquil i per l'arribada a la Casa Blanca d'un corsari de la política, racista, misogin i amic dels rifles, com en Charlton Heston. Trump és la demostració que la democràcia també pot ser un desastre: la decisió de fer president un espècimen com ell és una desgràcia, per molt majoritària que sigui; la massa també s'equivoca i, sí, segur que aquells qui li han atorgat la confiança tenen arguments (racistes, misògins, bel·licistes...). Això no obstant, han comès una atrocitat. Trump és un president legítim. I indecent.

El problema, però, no s'acaba amb l'home del pentinat tan impossible com ridícul. Les cèl·lules trumpistes dorments que viuen entre nosaltres han començat a sortir de la hibernació i ja comencen a riure les gràcies al showman cridat a ser l'estrella del reality de la política com a mínim els propers quatre anys. La victòria de Trump és la Contrareforma del segle XXI: caminem com els crancs. Trump és un càncer que amenaça amb una metàstasi que s'intueix demolidora. O ens apliquem una quimioteràpia salvatge o Farages (d'Anglaterra), Le Pens (de França), Åkessons (de Suècia) et alii escamparan el tumor.

«First we take Manhattan, then we take Berlin» és la tornada d'una lletra de Cohen que ell mateix definia a la BBC com un «cançó terrorista en resposta al terrorisme». Treta de context, fa posar els pèls de punta, perquè Manhattan ja ha caigut. Davant d'això, ens queda encomanar-nos al que cantava el de Westmount a The partisan: «A la tarda només quedo jo. Però haig de continuar. Les fronteres són la meva presó (...). La llibertat arribarà aviat. Llavors sortirem de l'ombra». Només llavors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema