Cartes

Josep M. Loste i Romero. PORTBOU.

La situació de degradació de les estacions i la línia del tram de la línia del tren convencional R11 entre Figueres-Portbou-Cervera es poden concretar en cinc punts.

1. Problemes amb les taquilles a l'estació de Portbou. Fa uns dos mesos que són tancades i la raó que "es comenta" és que els treballadors estan de baixa i que ADIF no disposa de personal per substituir-los.

2. A l'estació de Figueres sembla que a partir del gener de 2017 es volen tancar les taquilles.

3. Problemes amb les andanes a l'estació de Portbou ja que no ?s'executen les obres de millora i elevació de les andanes. Les obres haurien d'haver començat fa mesos. Fa un any i mig una usuària de Portbou va caure i es va trencar el braç.

4. L'ascensor de l'estació de Figueres està acabat des de fa més de quatre mesos, però no funciona. Sembla que hi ha problemes de coordinació entre ADIF, Endesa i l'Ajuntament de Figueres en qüestió de permisos. Ningú diu res en concret.

5. Problemes endèmics en relació amb desastroses interconnexions Portbou-Cervera, amb la qual cosa els sectors econòmics, gent del territori i, en general, tots els potencials usuaris de la línia R11 no es poden aprofitar de les excel·lents ofertes, la bona política del tren convencional, de l'SNCF i la Regió Occitana del "Tren a 1 euro". En la línia Cervera/Avinyó, 1 euro anar i 1 euro per tornar. El bitllet s'ha de treure, obligatòriament, per internet.

Tants caps,

tants barrets

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

Un gran nombre de catalans, recolzats en la història i en un patriotisme ancestral, creuen que Catalunya és una nació, amb dret a proclamar-se en un estat independent, adherit a Europa.

Altres catalans es conformen que lleis espanyoles governin Catalunya, des del Govern de Madrid i del Tribunal Constitucional i volen que els polítics catalans col·laborin en el govern d'Espanya.

Aquesta rivalitat política es podria resoldre democràticament amb un referèndum. Però el govern de Madrid considera il·legal el referèndum. Diu que Catalunya és una regió espanyola, com ho són Extremadura i La Rioja.

Una gran colla de catalans creiem que negar el referèndum és il·lícit. Confiem en Carles Puigdemont, president de Catalunya, que ha promès descabdellar la troca. Mentrestant, tants caps, tants barrets.

Tarragona 2017

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Aquest estiu en passar uns dies de vacances a la ciutat de Tarragona vaig veure-hi, passejant per la Rambla, el cartell que anunciava els Jocs Mediterranis de Tarragona 2017. No en sabia res. Després ja em vaig adonar que hi havia molts més cartells per tota la ciutat. Vaig pensar que era una bona notícia. Ara, però, s'ha sabut que no es podran celebrar a la data anunciada. Es veu que el govern provisional espanyol no ha facilitat prou les coses, valent-se, com no, de l'excusa dels diners no poguts, a causa de la provisionalitat, destinar a l'efecte. Ara diuen que potser es faran el 2018.

Immediatament m'ha vingut a la memòria les campanyes publicitàries que es van fer perquè Madrid fos seu dels Jocs Olímpics i els esforços de tot tipus que es feren sense cap altra previsió que l'assoliment d'ells per damunt de tot. Llavors, és clar, no hi va mancar cap voluntat des de l'Estat a l'hora de promocionar-los, inclòs com un dels arguments per aconse?guir-los el d'aquell "cafè amb llet" que encara ressona sorprès a les orelles de tothom. Qui sap si precisament en el cas de Tarragona no tot pot ser mal atribuït al desinterès final de l'Estat i sí a l'absència d'un argument comparable al de Madrid. Jo des d'aquí proposo el del "romesco". Potser era el que hi mancava perquè l'Estat, ara sí, no fes altre cop diferències de tracte.

Farsa

JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.

Pel que sembla la farsa s'ha posat en marxa i, com a situació anormal, ens volen vendre fum. Creuen que la maniobra de la nova configuració ministerial ha de servir per entrar a cercar el diàleg adient, com si d'una gran ocasió és tractés. Nosaltres, d'entrada, haurem de programar la posició d'esperar els continguts de les propostes, si és que en tenen per aplanar la nostra inquietud. Atès que les perspectives enganyoses treuen el nas com el pescador per si piquen.

Crec que tenim un criteri força alt, per no caure a cap parany institucional? Nosaltres com a país, tenim la idea fixada en un procés nacional. Ara més que mai t'adones del que pretenen, no ens agafin per sorpresa, per més que les intencions a priori semblin consistents. Ja som majors d'edat i no convé defugir del nostre plantejament, i menys amb la situació de culpabilitat dels nostres consellers per haver actuat democràticament a les urnes del 9-N.

Tots som conscients del continuisme de la nova legislatura. Procurem, doncs, refermar els lligams previstos anant com a país a la recerca de la llibertat. Res obtindrem si escoltem les possibles portes que volen obrir. Per a mi, volen guanyar temps donant pals decec, per si caiem a l'obertura del diàleg aparent. Crec que la situació, com l'intent de fer-ho, devalua la nostra capacitat de principis, llavors estiguem a la guaita i refermem les nostres inquietuds d'autogovern.