Les cambres de comerç són institucions centenàries que han sobreviscut a vicissituds variades en la seva llarga història, cosa que suposa un punt a favor dels que defensen la seva utilitat, però a les quals també el radical gir dels temps, amb conseqüències de tot tipus i algunes tan dràstiques com les que estem patint des que va començar la crisi, obliga a adaptar-se a plantejaments molt diferents. L'assessorament als emprenedors, l'exportació, la formació o l'atenció a petites indústries o comerços han estat les seves grans preocupacions. En la majoria d'aquestes àrees han anat quedant arraconades. El cop de gràcia va arribar fa quatre anys quan, després de diverses sentències en defensa de la llibertat d'associació, les quotes obligatòries de les empreses per nodrir les càmeres van quedar invalidades. Un canvi substancial que suposa passar d'un privilegiat règim de finançament garantit, difícil de perllongar en aquesta època, a un altre d'esforç en la recerca d'ingressos. Els organismes camerals acusen el cop.

La nova llei de Cambres, elaborada per l'Executiu central el 2014, no aclaria la incògnita: els recursos han de sortir de donacions voluntàries i del que cobrin per prestar serveis. Aquella llei de Cambres determinava que les comunitats autònomes disposaven de temps fins al 31 de gener de 2015 per concloure la seva part de la norma. La majoria d'autonomies ho han fet. Catalunya no. La paràlisi política dels últims anys ha congelat la major part de l'activitat legislativa del Parlament. Les diferents Cambres s'haurien d'haver renovat fa dos anys. Ara, finalment, el Govern ha redactat un avantprojecte de la nova llei catalana que ha de regular el paper d'aquestes institucions. I, després de l'injustificable retard, començar la segona part de la història. Les Cambres catalanes s'han revoltat contra el text presentat per l'Executiu català. Dos punts importants han provocat el rebuig cameral. D'una banda, la proposta de crear una Cambra General de Catalunya composta per un ple de 60 persones, de les quals només 13 membres serien designats per les diferents cambres implantades en el territori català. I, d'altra banda, el finançament. No preveu cap millora en l'aspecte d'ingressos respecte a la llei bàsica.

El president de la Cambra de Girona, Domènec Espadalé, considera que "si el projecte no es toqués, Girona, Lleida i Tarragona perdrien la representativitat". I així seria. Quedarien absolutament diluïdes. L'avantprojecte del Govern té dues característiques molt pròpies dels últims temps. Primer, exercir un ferri control polític en la composició. I, després, en la línia de la força centrípeta duta a terme per la Generalitat en els últims anys, marginar els territoris en favor del centralisme. Fins i tot, la principal patronal catalana, Foment del Treball, ha qualificat de "centralista" l'avantprojecte del Govern. Les diferències entre l'Executiu i les Cambres són susbtancials. Queda molta feina per fer. Dotar la Cambra General d'una autèntica representativitat territorial de les Cambres és només qüestió de voluntat política. Resoldre el finançament és més complicat en una època d'escassos recursos. Potser s'hauria de començar per fusionar alguna cambra i definir millor les competències.