Seria difícil dir alguna cosa sobre Donald Trump que no s'hagi dit a hores d'ara, però ho faré des de la meva visió productiva i des de Girona. Es pot ser optimista envers l'arribada de Trump en alguns aspectes? Trencar la dinàmica actual en alguns dels grans problemes del nostre present pot resultar refrescant.

És cert que Trump és un perill demagògic, que té el risc de fer marxa enrere en alguns dels avenços socials i mediambientals, però cal esperar que trobarà la resistència suficient per evitar-ho. La part positiva rau en el fet que, per primera vegada, el país que va dissenyar la globalització s'adona que no li convé i que cal fer-ho de forma diferent. EUA acaba de reclamar el que vaig demanar fa anys, una vàlvula que reguli la globalització. Des d'aquest punt de vista, el canvi serà bo i permetrà reconstruir un mecanisme global que fallava per mal disseny.

Estats Units ha reaccionat als efectes de la globalització com ho va fer Gran Bretanya, enyorant la indústria del passat, clamant un retorn al passat imperial, no adonant-se que ells són el resultat de dissenys econòmics que van crear. Els problemes de desindustrialització de GB no són culpa d'Europa, sinó d'haver creat un monstre que es diu City, i la pèrdua industrial d'EUA es deu a la decisió als anys 90 que ells es dedicarien a pensar i passarien la manufactura a la Xina. Ambdós espais tenen un problema greu d'emigració. GB el té per un sistema que permet que els llocs de treball més senzills els ocupin gent emigrada pel fet que el salari és inferior al subsidi que cobra un ciutadà britànic en atur. Aquest fenomen als EUA encara és més greu car l'emigració li ha permès durant decennis créixer fortament sense un augment de la inflació notable: els llocs de treball de serveis eren ocupats pels emigrant amb salaris baixos. Però ara no es creen nous llocs de treball per la pèrdua de la manufactura, per l'automatització i la robotització, i tothom es gira a veure els llocs de treball ocupats pels emigrants.

Tot això explica els arguments pels quals Trump i el Brexit van guanyar, les incitacions a expulsar emigrants i a posar aranzels als productes que entren a baix preu.

Les propostes de Trump no són revolucionàries, més aviat són velles: control de fronteres, inversió de l'estat en formigó i abaixar impostos de forma important per donar més recursos al consum. El resultat serà més desigualtat, més deute de l'estat i més consum, ADN de l'americà. Per tant, una injecció de moral a la psicologia col·lectiva americana. A falta de veure les mesures concretes del nou president, ja s'intueix un augment de la borsa americana, un augment de fluxos financers mundials cap allà, una revaluació del dòlar i un augment de la inflació degut al consum. Tot plegat obligarà a la reserva federal a augmentar els tipus d'interès, punt desitjat pel nou president i pels bancs. Si no apliquen un control de fronteres aquestes mesures podrien ser catastròfiques a mig termini per a l'economia nord-americana, afavorint massivament la importació de productes. Per això ha dit que posarà aranzels del 45% a la Xina i del 35% a Mèxic, contravenint els acords de la organització mundial de comerç. Serà interessant veure com ho farà. De moment el dòlar s'ha col·locat per sota 1,09 amb tendència a l'alça i tothom dóna per acabat el període d'interessos baixos.

Per tant les incògnites del nou camí de Trump són diverses. Per exemple, fins on arribarà l'endeutament dels EUA? Algú diu el 105% però... per què no més? Si perdem la por al deute, fot-li fort, que algun dia farem una quitança mundial del 50% dels deutes de cada país. Fins on arribarà la política aranzelària? Si troba l'escletxa a posar aranzels dins la OMC podria ser interessant pels europeus aplicar la taxa de CO2 amb aranzels. I les polítiques de control d'emigrants no trigaran gaire a ser aplicades a Europa.

Pel que fa als interessos europeus caldrà veure si ens posa aranzels i fins a quin nivell. Si no n'aplica o són baixos en comparació a la Xina i a Mèxic, beneficiarà a l'exportació europea. En tot cas la revaluació del dòlar deixa oberta la porta a l'exportació a la resta d'Amèrica, amb monedes enganxades al dòlar, cosa que ja veiem en les nostres exportacions a Xile. Si enguany l'exportació catalana ha crescut de forma notable, auguro un augment encara superior per a l'any vinent, essent un impuls notable per a la industria del país i per a l'economia en general.

Malgrat els nostres interessos més immediats, seria bo que la sacsejada Trump servís per refer l'ordre mundial de canvi de divises, evitant que cada país faci la guerra pel seu compte per prosperar a l'esquena dels altres. Caldrà inventar noves polítiques fiscals i laborals per disminuir la desigualtat social i per inserir la gent expulsada del sistema de treball amb noves mesures imaginatives. En definitiva, serà necessari crear noves ideologies allunyades de l'excés d'especulació financera, repensant l'encaix de l'individu en una societat mutant a gran velocitat, alhora que es fa resolent el problema mediambiental que tenim a sobre.

Tot això podria ser que passi a causa de la patacada que ens ha fet el tal Trump, encara que no ho faci ell. Ara més que mai haurem de dir: Trump o no Trump?