Comprendre la digitalització per explicar la bombolla que explotarà

"La gratuïtat pot ser el mecanisme que està generant la bombolla. Qui garanteix que WhatsApp estarà disponible i gratuït durant els propers anys?"

14.11.2016 | 09:52

La digitalització és el més recent de les grans fites que definiran l'esdevenir humà i tots ens haurem d'adaptar. Afortunadament estan apareixent reflexions potents des del nostre país. La imparable marcha de los robots (Alianza Editorial. 2016) d'Andrés Ortega és una lectura poc ?menys que obligada. No obstant això, seran moltes les sorpreses. Fins i tot afirmacions com "quan alguna cosa és gratis, el producte ets tu" que tan popular s'ha fet, disten molt d'explicar la complexitat que tanca el procés. Sembla que ens quedem en la idea que amb la digitalització les nostres dades són una nova riquesa de la qual gaudir, una mena de regal que va ser inaccessible per als nostres avis. Pensar així és adolescència digital. La gratuïtat pot ser el mecanisme que està generant la bombolla que inexorablement va explotar. A tall d'exemple, qui garanteix que WhatsApp amb els seus milions d'enganxats estarà disponible i gratuït durant els propers anys?

Tota bombolla, incloses les tecnològiques, amaga una estafa i en donar-se en una societat en xarxa, segueix l'anomenat esquema de Ponzi, segons el qual els primers inversors obtenen guanys provinents d'inversors posteriors, tan ignorants com avariciosos. Ja als noranta vam viure la punt com (la d'internet) que va portar el Nasdaq dels valors tecnològics al seu cim més alt, el març del 2000, abans de perdre el 78% en els mesos següents. La versió espanyola va ser Terra, impulsada per aquella Telefónica presidida per un amic d'Aznar, un paradigma hispà d'especulació que molts recordaran. Amb sentit comú no era molt fàcil alertar de la crisi especulativa que s'estava forjant a cop d'algorisme i de subprime (crèdit hipotecari immobiliari). Pocs economistes ho van fer però el seu gremi, tot i comptar amb un Premi Nobel anual, no té l'exclusiva en l'anàlisi del que passa.
Seguim l'esquema de Ponzi al Neollenguatge anglosaxó, de vegades tan fosc. Partint d'una start-up (nova empresa) el professor Stuart Grabler va proposar a Le Monde un lèxic per a aquesta bombolla. Unicorn: Empresa tecnològica jove que arriba a valorar-se en 1.000 milions o més gràcies a la seva col·locació en borsa basada en el sosteniment inicial rebut de certs inversors (backers) Backer: Inversor pioner al qual l'emprenedor d'una certa start-up va seduir a l'inici del seu projecte. Un cop en marxa, l'empresa treballa dur per augmentar el nombre dels seus usuaris (clients) i així augmentar la seva capacitat per passar a successives etapes de creixement. Una estratègia que segueix la Llei de Metcalfe. Llei de Metcalfe: Formulada el 1976 amb motiu de l'efecte xarxa, segons la qual el valor d'una xarxa augmenta proporcionalment (i per tant el seu valor comptable) al quadrat del nombre dels seus usuaris. Peça clau d'aquest cicle virtuós és el giveaway (regal). Giveaway: Servei ofert de forma gratuïta (cercador) o article (els primers mòbils a Espanya) amb l'objectiu d'impressionar usuaris (clients). És l'única manera de créixer en la fase precoç d'un unicorn, per la qual cosa sol aparèixer desproveïda d'un veritable businessmodel (model operatiu). Businessmodel: Estratègia per transformar un servei o producte en ingressos i beneficis. Generalment l'unicorn es presenta en forma de plataforma gratuïta per a l'usuari, amb les quals posa internautes (Facebook, Twitter), passatgers (Uber), viatgers (Airbnb), oients (Spotify), prestadors (Lending Club), etcètera, en contacte amb anunciants, xofers, propietaris, cases de discos, prestadors... Una excepció són els unicorns industrials (Tesla Motor, GoPro Cameras) que empren un model més clàssic. En tots l'objectiu és monetitzar (convertir una cosa en una moneda o valor de curs legal) per la qual cosa estan molt interessats a operar sota el paraigua dels media (mitjans de comunicació). Monetitzi (no confondre amb rendibilitzar, ja que parlar d'activitat en xifres de negoci, a través de mitjana, no és sinònim de beneficis). Amb l'excepció que confirma la regla de Facebook, pocs unicorns són realment rendibles. Les xifres en vermell de l'exitós Twitter estan avui als diaris. Uber, un altre èxit operatiu, va tenir un dèficit de 470 milions de dòlars el 2014 i en el primer semestre de 2016, va arribar a les 1.270 de pèrdues. Situacions semblants registren Airbnb i Tesla. A Europa, el suec Spotify, el francès Deezer i l'alemany Rocket -tots dedicats als audiovisuals segueixen aquest camí. Conseqüència: cash burn (falta de liquiditat). Cash burn: Resultat d'un creixement amb dèficit; quan els fons en efectiu es converteixen en fum. UberChina, abans de llançar la tovallola davant del seu rival xinès local, perdia 1.000 milions anuals. Solar City (panells solars), a l'espera de la seva recompra per Tesla, havia cremat 6 dòlars per cada dòlar ingressat. Afortunadament, hi ha un mètode per apagar aquests incendis: cash out (recerca d'efectiu). Cash out: Un exercici que, conjugat amb la recaptació de nous fons, permet a fundadors de l'unicorn i backers proveïts de stock options (opcions sobre accions) materialitzar la seva banda mitjançant IPO (Oferta Pública inicial d'accions). IPO: Una oferta d'accions que arriba a titulars sensibles a prometedores perspectives, a les quals no es resisteixen davant la fama de l'unicorn. Quan l'IPO tendeix a assecar-se, la fase següent és demanar diners frescos als que van acudir a ella i que acabarà a la butxaca dels beneficiaris. En cas contrari, sempre es podrà vendre a un gegant tecnològic temorós que en un futur pròxim aquella start up pugui eclipsar (Google / YouTube, Facebook / WhatsApp / Instagram), per sinergies eventuals (Microsoft / LinkedIn) o cedint al xantatge de qui ven a pèrdues sense pagar impostos (Wal-Mart/Jet.com). No obstant això, de res serveix l'estratègia del cash out i l'IPO sense la creative accounting (comptabilitat creativa). Creative accounting: Encara que faci servir normes de comptabilitat formals, un unicorn pot publicar les seves dades en versió maquillada. Lending Club va anunciar uns beneficis de 56,8 milions de dòlars que un cop revisats per les autoritats es van convertir en pèrdues de 5 milions.

Cal reconèixer que en el procés es genera una tecnologia molt important, però cal conèixer que estem davant possibles bombolles que segueixen l'esquema de Ponzi. Quan explotin, no donem la culpa a la digitalització en si, sinó a l'avarícia humana que constantment reapareix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema