S des de l'anomenada crisi dels refugiats, es va centrar en la dimensió exterior de la política europea en matèria d'immigració, i els titulars destacats del text aprovat deixen molt clar allò que es pretén aconseguir: protegir les fronteres exteriors; gestionar els fluxos migratoris per "prevenir la migració il·legal a la ruta de la Mediterrània central", "mantenir i reforçar el control de la ruta de la Mediterrània oriental", "mantenir la vigilància respecte de les altres rutes", en particular la Mediterrània occidental; en fi, atendre altres elements de l'estratègia global.

Pel que fa a la protecció de les fronteres exteriors, el Consell va valorar positivament l'aprovació del Reglament sobre la guàrdia europea de fronteres i costes, com un pas important més per aquesta protecció i reforç, així com també per poder restablir la llibertat de circulació en territori Schengen i que en l'actualitat està limitada pels controls fronterers existents entre diversos Estats i que sembla que seguiran existint durant diversos mesos més. Alhora, s'emfatitza la necessitat d'adoptar la versió revisada del Codi de fronteres "per fer efectius els controls sistemàtics de tots els viatgers que creuen les fronteres exteriors de la UE".

El citat Reglament va ser publicat al DOUE el dia 16 d'aquest mes, i procedeix a modificar els anteriorment vigents. El text va entrar en vigor als vint dies de la publicació, excepte alguns preceptes que entraran en vigor el 7 de desembre d'aquest any, i d'altres que ho faran el 7 de gener de 2017, trobant-se entre aquests últims l'art. 32 que regula els equips europeus d'intervenció en matèria de retorn i que disposa que "L'Agència crearà, a partir dels contingents previstos en els articles 29, 30 i 31, equips europeus d'intervenció en matèria de retorn a mida pel seu desplegament durant intervencions de retorn".

L'art. 1 disposa que la creació de la guàrdia europea té l'objectiu de "garantir una gestió europea integrada de les fronteres exteriors, amb vista a gestionar eficaçment l'encreuament de les fronteres exteriors. Això inclou fer front als reptes de la migració i a possibles amenaces futures en aquestes fronteres, contribuint a combatre les formes greus de delinqüència amb dimensió transfronterera per garantir un nivell elevat de seguretat interior en el si de la Unió, amb ple respecte dels drets fonamentals, salvaguardant al mateix temps la lliure circulació de persones en el seu interior". Les seves funcions, a "efectes de contribuir a un nivell eficient, d'elevada qualitat i uniforme de control fronterer i de retorn", es regulen l'art.8, entre les quals es troben "a) supervisar els fluxos migratoris i realitzar anàlisis de riscos que abastin tots els aspectes de la gestió integrada de les fronteres; b) realitzar avaluacions de la vulnerabilitat, inclosa l'avaluació de la ca?pacitat i preparació dels Estats membres per fer front a les amenaces i als reptes en les fronteres exteriors; c) supervisar la gestió de les fronteres exteriors mitjançant funcionaris d'enllaç de l'Agència als Estats membres...".

En referir-se a la gestió dels fluxos migratoris i la prevenció de la migració il·legal a la ruta de la Mediterrània central, és a dir al sud d'Itàlia, entre Líbia i Sicília, les conclusions del Consell són molt directes, i exposen que cal adoptar les mesures necessàries "per contenir els fluxos de migrants irregulars, en particular procedents d'Àfrica, i millorar els índexs de retorn". Com s'aconsegueix aquest objectiu? Doncs, entre altres mesures, pressionant els països d'origen i trànsit perquè cooperin eficaçment amb la UE, i això inclou la política de condicionament de les ajudes econòmiques que es pactin en els acords bilaterals ja subscrits o els que se subscriguin en el futur, tot i que el llenguatge utilitzat en el document és menys descarnat i més diplomàtic, però sense deixar cap dubte, almenys al meu parer, d'allò que es persegueix, ja que es demana, en l'àmbit del marc d'associació, "generar i exercir la influència necessària, emprant totes les polítiques, instruments i eines de la UE pertinents, inclosos el desenvolupament i el comerç".

Pel que fa a la política de retorn es demana a tots els Estats membres, a fi de millorar els percentatges de migrants irregulars que són retornats als països d'origen o trànsit, "que reforcin els seus procediments administratius nacionals en matèria de retorn". En aquest punt, no convé oblidar que la Directiva2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, relativa a normes i procediments comuns en els Estats membres per al retorn dels nacionals de tercers països en situació irregular, disposa en el seu art. 1 que el seu objecte és establir "normes i procediments comuns que s'han d'aplicar en els Estats membres per al retorn dels nacionals de tercers països en situació irregular, de conformitat amb els drets fonamentals com a principis generals del Dret comunitari, així com del Dret internacional, incloses les obligacions en matèria de protecció dels refugiats i de drets humans", i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat sentències en les quals marca els límits de l'actuació, en matèria de retorn, d'un Estat membre per no vulnerar el text.

Pel que fa al manteniment i reforç del control de la ruta de la Mediterrània Oriental, amb especial atenció a Grècia, el Consell demana seguir aplicant l'acord entre la UE i Turquia, que d'una banda (la d'interès per a la UE) passa per "accelerar els retorns des de les illes gregues a Turquia", i per una altra (des de la perspectiva turca) passa per la "liberalització de visats". Hi ha també en les conclusions mencions específiques als pactes formalitzats amb els països on es concentra la major part de refugiats, el Líban i Jordània, i la felicitació per la subscripció d'un recent acord amb l'Afganistan, que versa fonamentalment sobre la política de retorn dels immigrants irregulars d'aquesta nacionalitat que es trobin en territori europeu.

Finalment, i en relació amb els denominats "altres elements de l'estratègia global", es demana als Estats membres una mesura que ja hauria d'estar en ple funcionament des de fa molts mesos, com és l'aplicació efectiva, encara que en el document es faci referència, més diplomàticament, a "accelerar esforços", dels programes de reubicació i reassentament de la població refugiada. És la resposta al fenomen migratori apostar per mesures de seguretat i control? On se situen les polítiques d'integració?