Spieker i les mones esquizofrèniques

14.11.2016 | 08:42

Diuen que en els mitjans periodístics se sol dir que "perro no come perro", fent referència a la recomanació que els periodistes no han d'atacar-se entre ells. Però, pel que hem pogut comprovar, Herr Spieker deu anar una mica famolenc i sense saber què portar-se a la boca més que a la seva ploma, perquè en el seu darrer exabrupte epistolar intenta mossegar-me, que no de cap més altra manera es pot definir la seva regurgitada publicació referint-se al meu article en aquest diari "Mà negra viquipedista".

No són noves les intemperàncies ni les flatulències declaratives en contra meva d'aquest disfressat personatge perquè, encara que s'intituli ser un "pobre immigrat alemany", és més bé l'ambaixador Deutschland, Deutschland über alles, über alles in der Welt, de la superioritat genètica ària amagada sota un vernís de nacional catalanisme, tot esperant algun premi a la seva bavejant actitud i, mentrestant, reparteix atzagaiades a mansalva a tots aquells que gosen no retre-li submissió. (Ja va intentar, es comenta per Roses, obtenir permís per muntar una sala de festes al Castell de la Trinitat i, com que va resultar que no, alguns personatges rosincs també han gaudit de la seva esquizofrènia articular).

És tal la seva monomania que estic per creure si és que vol fer la competència a aquell altre famós i ja difunt onanista pintor empordanès i a manca d'altres motivacions s'auto prescriu escriure sobre mi com a motiu d'excitació. Si no és així, hauré de pensar en allò de "la zorra le dijo al busto, después de olerlo: tu cabeza es hermosa, pero sin seso".

Diu en el seu pamflet que em vol contestar a la meva pregunta de per què la versió catalana de la Wikipedia no inclou la relació d'obres publicades per l'autora empordanesa Inés Padrosa i, en canvi, la versió castellana sí, però el que fa no és sinó recuperar el ja històric paper de "mona esquizofrènica" que tan encertadament va aplicar Ramon Iglesias per definir aquells que consideraven que havien de ser inclosos en la obra de la citada, grup entre els quals ell s'hi troba. Perquè per més que he llegit la seva ventositat, cap explicació aporta a aquesta contradicció que plantejo sinó l'expressió d'un malaltís ressentiment per la seva exclusió.

Herr Spieker vol instal·lar-se a l'avantguarda del fonamentalisme i, des d'allà, presumint, com deia el castís "como un piojo encima de un chorizo", amb una pràctica molt arrelada en la seva original cultura wagneriana, imposar capells i concedir certificats de puresa de sang. M'atorga "catalanofòbia" i "estultícia catalanista" i m'acusa d'amagar la condició de marit de Padrosa, l'altra causa també del seu visceral mal de ventre, com si això fos un secret per al públic empordanès. Bé, si ell així s'ho creu i això li serveix com bàlsam de Fierabrás en el seu ferit orgull i en la seva fàtua vanitat, jo no hi entraré en cap més discussió perquè segur, segur que ell té un mirallet que cada dia li diu que és més català que ahir però molt menys que demà. És més, si la catalanitat ha de ser com la que predica aquest teutó no és difícil resultar, davant la seva esbiaixada mirada, catalanofòbic.

Però jo m'estimo més quedar-me amb el tipus de la que predicava l'actual primer comandament de la política cultural catalana el dia de la presentació del seu tan criticat Diccionari Biogràfic. Va dir Santi Vila davant més de mil persones: "... Deixeu-me acabar amb un brevíssim elogi de la Inés i del José Luis Torres, dues persones que, amb discreció, amb tenacitat, amb constància, fan bé per la cultura, fan bé per l'Empordà i, per tant, són, com s'ha dit, excel·lents patriotes".

Per cert, borratxo de la seva presumptuosa obsessió, em diu que "només un diccionari català d'internet coneix la paraula estultícia" que jo empro. I mirin per on, el de l'IEC, i l'Alberti i el de l'Enciclopèdia Catalana i l'Optimot l'incorporen. Serà estult, que en castellà segons la RAE vol dir necio y tonto?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema