Al llarg del cap de setmana s´ha celebrat a Lloret de Mar la XVI Fira Medieval, una activitat que inclou el programa de la Festa Major de Sant Romà. L´asfalt d´alguns carrers es va cobrir de palla per simular un mercat medieval. Era un decorat on situar tenderols de nyigui-nyogui que venien productes artesanals i servien de parament per a demostracions d´oficis antics.
El folklore s´acompanyava amb actuacions itinerants: espectacles de màgia, cercaviles amb grups musicals, representacions de llegendes, caravana de burrets i altres jocs diversos per a grans i petits.
Existeix a Lloret de Mar un passat medieval per rememorar? És la fira un salt en el temps? Allarga la temporada turística? És un reclam per als pobles veïns perquè s´acostin a gaudir de l´espectacle?
Pel que fa als orígens, el terme de Lloret, en el segle X devia pertànyer a la casa comtal de Barcelona, ja que uns decennis més tard, el 1001, el comte Ramon Borrell va entregar-lo, un cop segregat del territori de Maçanet, al vescomte Seniofred en compensació d´un deute.
En aquells temps remots hi havia cases de pagès, corts, horts, arbres, terres, vinyes, conreus, erms i boscos. L´any 1032 un acord entre Ermessenda i Sicardis, filles d´Amat de Montsoriu, successor de Seniofred, establia que el domini de Lloret passés a mans de Sicardis, que va iniciar una llarga etapa com a senyora de Lloret, fins a la seva mort el 1103. A partir d´inicis del segle XIII la senyoria de Lloret va passar a mans dels canonges de la Catedral de Girona.
Amb aquest bagatge, un esquetx còmic, dramàtic o tràgic podria reviure els personatges històrics d´aquesta època medieval autòctona. Ai las! Quina llàstima no aprofitar l´ocasió!
Pel que fa a l´impacte econòmic de l´esdeveniment, és discutible que, més enllà d´una acció de màrqueting, suposi beneficis significatius derivats de l´assistència d´un gruix important de persones foranes que es gastin un grapat de calerons.
No hi ha índexs incontestables que puguin quantificar els diners generats i si aquests es queden a Lloret o se´n van cap a altres contrades. A més hi ha factors intangibles difícils de mesurar com la imatge, el ressò mediàtic, la qualitat dels productes o el goig dels infants.
Pretendre computar els guanys que aporta una activitat preferentment lúdica és més complicat que, per exemple, comptar manifestants. En tots dos supòsits es produeix un ball de xifres segons el mètode de recompte. Uns diran que els assistents són centenars i altres els convertiran en milers.
Per tant, la Fira Medieval és un espectacle més de la Festa Major i no cal llançar focs d´artifici sobre un hipotètic mannà que ajuda a alimentar el poble en temporada baixa.
