Trump no és un antisistema

"Segur que Hillary Clinton no era el personatge més adequat per representar els interessos demòcrates, però el triomf del seu oponent no ofereix dubtes"

15.11.2016 | 07:28

Les eleccions americanes han aixecat molta polseguera i tot tipus de comentaris i opinions. Malgrat les enquestes i els principals diaris nacionals, Donald Trump es va imposar clarament gràcies als seus resultats a Florida, Ohio i Pensilvània. Els 67 delegats en joc en aquests tres estats foren decisius per la victòria del candidat republicà.

Segur que Hillary Clinton no era el personatge més adequat per representar els interessos demòcrates, però el triomf del seu oponent no ofereix dubtes. Trump no és un antisistema com alguns analistes el qualifiquen. Ell va fer l´única campanya possible per guanyar. Qualsevol imitació a les velles glòries republicanes li hauria representat un autèntic fracàs. És per això que les seves aparicions eren provocacions constants. Es presentava com el milionari americà que ho pot aconseguir tot. I per arribar a la presidència es va envoltar de la família, un vicepresident, l´exalcalde de Nova York i pocs noms més coneguts. Tot sol es va enfrontar a l´establishment americà, titllant fins i tot de fastigosa la seva oponent.

El seu discurs va quallar entre blancs adinerats i les classes mitjanes i baixes que veuen perillar uns els seus recursos i els altres no tenen res a perdre. És curiós que els seus partidaris a Europa hagin estat bàsicament els protagonistes del Brexit i la candidata francesa de la ultradreta Marine Le Pen. Però això no importa als americans. Una gran majoria -Clinton va guanyar en vots- volia jubilar una família coneguda i tot allò que ha representat de bo i de dolent. Amèrica és molt gran com perquè sempre manin els mateixos. Aquest era un comentari comú a molts mítings. Trump ha estat el protagonista que a les primàries va expulsar de la nominació republicana el representant de la nissaga Bush i ara ho ha fet amb la muller de Bill Clinton.

Els analistes tindran feina encara per explicar com és possible que en unes de les societats més avançades del món un home tot sol, provocador, mentider i que ha insultat tothom que no compartia les seves idees, hagi pogut guanya unes eleccions.

Quan Obama arribà a la Casa Blanca, molts periodistes comentaven què representava per a Amèrica que un negre governés el món. Era un país avançat en el qual tothom s´emmirallava. Ara ha estat al revés, mitja Amèrica plora l´elecció de Trump, que fins i tot perdé el suport de la majoria de líders republicans, que s´avergonyien de les formes i dels insults del teòric seu candidat. Però compte perquè Trump és molt més intel·ligent del que sembla. I prova d´això és que en poques hores està canviant el seu discurs. Difícilment podrà fer un mur a Mèxic ni expulsar la majoria d´immigrants. Però la seva campanya era l´única possible si volia guanyar. Ha pogut ser tan fastigosa com es vulgui, però li ha servit per a aconseguir l´objectiu. Una franja molt important de l´electorat prefereix una cara nova per provocadora que sigui, abans de continuar donant suport als personatges de sempre. Els americans han volgut passar pàgina. Ho han fet de manera agosarada, però d´allò que es tractava era de jubilar famílies que des de fa molts anys es reparteixen el poder. Per això han preferit Trump.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema