Trump

El feixisme és transversal i global, no és una qüestió del passat, sinó una bèstia que mor i reneix cada dia

15.11.2016 | 07:28

Tothom està esverat a occident. L´imperi el governarà un indesitjable. L´antic antisistema ha guanyat el sistema al qual pertany. Paradoxal. És la contra del capitalisme antic i assumit. Als EUA la gent surt al carrer, protesta quan tot està aclarit. Tard. Fa quatre dies que Berlusconi manava a Itàlia, a l´Estat Espanyol els socialistes donen el poder i gratis a la dreta corrupta. Donald Trump és un exemple de la realitat. Ara és ara.

La veritat dels EUA no és la nostra però l´onada que provoca qualsevol canvi als EUA acaba influint Europa. L´Europa que s´amaga i no entén la realitat –emigrants de Síria i de la guerra, deutes impagables i el Brexit sense cap dimissió. Com es pot perdre un país com Anglaterra i que tothom es quedi tan tranquil? La veritat no és en els telenotícies corre com una bèstia que s´esquitlla de la realitat. Rèptil. Trump defensa l´autarquia. Més enllà que ens faci gràcia, Reagan i la família Bush també ens en feia i que enlairi un mur o que electrocuti els homosexuals o que sigui una bèstia desfermada, hi ha un problema, com remuntarà Detroit i altres ciutats del país? Focalitzo.

Com reindustrialitzarà el món de l´automòbil si els europeus i els japonesos se l´han menjat? Tancant portes. Protocomunisme? Comunisme liberal? Complicat imitar els xinesos. Res a dir si els cotxes són barats, bonics i funcionen. D´això se´n diu indústria i en una societat competitiva Trump defensa una idea vetusta: comprar només productes propis. Arriba tard. Els xinesos són amos d´una part important del deute exterior. A l´Occident tothom es posa les mans al cap, als EUA ha arribat al govern un empresari descontrolat. Més dolent que bo –té la Trump Tower a la cinquena avinguda i això és una garantia– una esperança.

És un nord. Un ideal. Representa el somni americà. Quimera impossible perquè de multimilionaris arreu n´hi ha pocs. Tot i això mostra una actitud de fermesa ben tirada i com a bon feixista: la culpa que no tinguis feina és dels altres, dels de fora. L´estat no t´ha de donar aixopluc, l´estat hi és per assegura-te un tros de carrer i per enrolar els teus fills perquè morin en guerres llunyanes. Si vius al carrer t´has desencavalcat d´Amèrica, fas nosa. Amèrica és per als guanyadors. El liberalisme no perdona. No és ideològic, és mercat. Trump va més enllà del que fa uns anys se´n deia «tea party», ha donat la volta al marcador. No és dreta, és feixisme. L´ou de la serp. El feixisme és transversal i global, no és una qüestió del passat, sinó una bèstia que mor i reneix cada dia. Com més es desestructura l´esquerra més s´alimenta. Creix. No és una anècdota sinó una realitat. Tot just comença, cal veure com passa el temps i què hi haurà més enllà de les proclames incendiàries de Trump que no sigui pitjor del que imaginem. Estar viu vol dir viure temps interessants.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema