La Trumpologia

«De tots els raonaments que s´han fet a les Espanyes sobre la victòria d´en Trump, potser n´hi ha algun d´encertat. O cap»

17.11.2016 | 07:26

De tots els raonaments que s´han fet a les Espanyes sobre la victòria d´en Trump, potser n´hi ha algun d´encertat. O cap. El més repetit és que els mascles blancs l´han votat en massa perquè són racistes. Als Estats Units no hi he estat mai i a més desconec si les pel·lícules de superherois són un retrat fidedigne d´aquella societat. El que sí sé és que durant vuit anys el seu president era negre i els seus oponents, blancs. Pel mateix preu haurien pogut impedir que l´Obama fos president però per algun misteri no ho van fer. D´altra banda, el racisme no és patrimoni exclusiu dels senyors. Una altra anàlisi formulada sobretot per senyores que saben tant com jo d´aquella gent, postula que el vot per en Trump és masclista. En culpen els mateixos mascles blancs, els racistes d´abans. És senzill: es presentaven un home i una dona (n´hi havia un tercer de qui no n´hem sentit a parlar), i llavors els mascles blancs van decidir que una dona no. Tan simplista com quan es deia que en Felipe González guanyava les eleccions perquè les dones el trobaven atractiu.

El cas és que la Clinton va guanyar en nombre de vots i, a més, no se sap de cap massa de femelles blanques que hagin anat a votar-la només pel fet de ser dona. Com si algun dia la Fátima Báñez es presentés a La Moncloa i per sentit corporativista totes les dones l´haguessin de votar. Si en faria anys que la Núria Feliu seria presidenta de Catalunya! Els cercles feministes de poc criteri s´han abonat a la teoria del vot masclista. De fet, ja havien reduït tots els mascles –uns tres mil cinc-cents milions més els morts– a només sis o set adjectius, tots ells abjectes. Allò que cada persona és un món, o no ho saben o ho prenen per obsolet. I altres raons de més pes per l´elecció d´en Trump, que també hem pogut llegir als diaris, no les volen saber. Com que no es pot prohibir de votar als que no pensen com voldríem, insistir per aquest camí pot portar a situacions tan absurdes com la d´aquelles senyores que van observar que a La Devesa hi ha més homes que dones fent esport i demanen a l´administració que prengui mesures.

Fa anys i panys que als Estats Units només hi ha dos candidats amb possibilitats d´anar a viure a la Casa Blanca. I de fa anys i panys que els resultats són sempre molt ajustats. Que guanyi un o l´altre és com llançar una moneda a l´aire: de vegades surt cara i de vegades creu. Ara que ja està tot dat i beneït, el problema és endevinar la que ens espera. A mascles i femelles per igual.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema