Som tan rucs els humans que de seguida llancem la tovallola i acceptem per vàlid el que, com a mínim, requeriria un temps de reflexió i un debat profund. Només per posar un exemple de la frivolitat amb la que prescindim de segles de coneixement, aquests dies que la majoria d´alumnes de segon de batxillerat perden els nervis perquè, més o menys coincidint amb la primera avaluació, han de presentar allò que anomenen treball de recerca, podem veure com molts instituts han suprimit directament aquell concepte que tant servia per il·lustrar totes les fonts consultades, allò que en dèiem bibliografia i l´han substituït per una nova terminologia anomenada webgrafia, donant validesa a tot allò que la mainada pugui trobar a internet per farcir una mica més els seus treballs, la majoria també fets amb bocins de pàgines webs, blocs i xarxes socials.
Tan simple com això, els llibres ja no formen part de les fonts a consultar, sense tenir en compte que molts d´aquests llibres no hi són a la world wide web i com que no hi són, els oblidem i els convertim en un no res, llençant a la bassa muntanyes de saviesa. I en canvi, preferim alliçonar incloent enllaços sobre els quals desconeixem les fonts, la consistència, la veracitat i la qualitat i permetem que les noves fornades de jovent s´acomodin en la recerca fàcil del teclat. Potser valdria la pena donar una volta i sense tancar la porta a les noves tecnologies no deixar perdre aquell hàbit tan saludable de seguir consultant, obrint i llegint llibres, perquè al pas que anem correm el risc de fer dels llibres una peça de museu i en canvi deixem que ens envaeixi aquest nou coneixement que es concreta en 140 caràcters o en una foto d´Instagram. I no podem fer veure que no ens n´adonem.
