Cartes

JOAN JANOHER I SADURNI FORALLAC

n Paradoxalment és una afirmació amb consistència: els que ho fan haurien d´aprendre l´estatus del comportament psicològic dels pobles. Almenys els seus raonaments envers als drets que pertanyen a cadascun. En cas de fer-ho, s´evitarien d´encausar persones que exerceixen democràticament les seves funcions com a consellers dels respectius parlaments de les comunitats. El Govern espanyol no preveu ni respecta les funcions de responsabilitat que contrauen aquests. En canvi, l´actual president Rajoy és l´exemple del desconeixement total de no saber administrar els deures que pertanyen als ciutadans. Almenys s´ha pronunciat a la seva Galícia, de ser aquesta la que més correspon dintre els seus programes. Considero fora de lloc aquesta lloança, a la regió que li dona més vots des que els populars estan al poder. Precisament, per ser així, no ha de menysprear la resta de comunitats. Tots tenim l´ego constitucional. Son les disciplines que correspondrien a fer palès el seu afer. No són les que corresponen a la institució, atesa la forma com s´interpreta la lectura dels temes polítics. Sorprèn que l´activitat defugi dels estaments jurídics i només se centrin en afers condicionats al sistema imposat pel govern. La constitució hauria d´emparar-se en articles puntuals de la societat i respectar-la. Evitant de caure en els interessos partidistes al partit del govern. I se solucionarien moltes trifulgues polítiques.

Quo vadis, Espanya?

JOSEP MARIA BOSCH girona

n Els que tenim, ja, una certa edat vam sofrir una postguerra brutal, en què la majoria ho van pasar molt malament. Si féssim una anàlisi dels pocs que ho passaven bé, veuríem que, oh casualitat, coincideixen que són els pares o avis dels militants del PP i de Ciutadans d´avui. Ja sé, se´m dirà, amb raó, que també d´algun del PSOE, de Convergència, d´Esquerra, del PNB, etc. Correcte, però jo em refereixo a grans tendències i no a casos aïllats.

Després de la mort del Dictador genocida, va aparèixer tota una generació de polítics seriosos i responsables: Miquel Roca, Adolfo Suárez, Landelino Lavilla, Ruiz Gallardón pare, Verde Aldea, Trias Fargas, etc. Van ser molt correctes, o, almenys, no se´ls coneixen casos de corrupció. Al final, entre uns i altres, es van «carregar» la UCD i, a partir d´aquí van començar els casos de corrupció. Va ser tan greu que fa tota la sensació que es van repartir no només la corruPPció, sinó, fins i tot, la manera de «gestionar-la»: Subvencions al PSOE, obra pública a Convergència i la de tot tipus, per al PP.

Fins arribar les darreres legislatures del PP en què, fixeu-vos bé, la corruPPció econòmica desbocada és, tot i ser gravíssima, allò menys greu que ha passat al PP. Doncs què ha passat?

La pressió i el xantatge davant el poder judicial, per fer-lo anar per allà on, al PP, els convenia: el cas de la imputació a Mas i la resta pel 9-N n´és un cas claríssim. L´actuació «desbocada» del TC, que ens recorda, cada cop més, els TOP franquistes. L´ús del personal dels cossos i forces de seguretat per a la «guerra bruta» en lloc d´usar-los per defensar persones i propietats: aquí Fernández Díaz -a qui s´havia mantingut en el govern després dels escàndols- n´és un exemple clamorós. El fet de «regar» generosament, amb diners, aquells mitjans coneguts com de «La Caverna» i que són els que més animen en aquesta tornada al franquisme, a velocitat quasi de vertigen. Les fortíssimes presions del Ministeri d´Exteriors, cada vegada que Catalunya fa una presentació a l´estranger € que acaben, sempre, avergonyint els espanyols. «Aquesta es la concepció de democràcia que teniu, a Espa­nya»?

A títol d´exemple de tot plegat, a canvi de l´abstenció del PSOE, de moment, ja s´ha aconseguit que es declarés «sobreseguda» una de les causes sobre els PER a Andalusia € i, això n´és només una bestreta.

En fi€ la mateixa confessió de Rajoy que no té res a aportar a Catalunya, després de tenir en compte que és ell (Rajoy) i no cap altre, el responsable del creixement exponencial dels partidaris de la independència (no només per allò de les paradetes per recollir, a Espanya, els vots contra Catalunya). Quatre anys més de Rajoy, no només ens poden demostrar que, moltes vegades, també triomfa la ignorància, sinó el mal extraordinari que poden fer, a la societat, les persones sense idees però amb massa poder.

En la informació del judici per agressió sexual de la pàgina 6 d´ahir es va publicar per error una imatge del lletrat de l'Administració de Justícia en comptes de la de l'acusat.