Aquests dies tot són especulacions sobre el futur del PSOE. Les enquestes del CIS ens diuen que cauen en 5 punts percentuals i que, atenent al que diu la gent que els vota, hi ha un altre 40% de votants potencials que podrien anar, no a Podem -el mal menor- sinó a l'abstenció.

Tothom sap també que al PSOE li hauria d'interessar fer un congrés ràpid per refer-se i també per escollir un candidat per les eleccions. És evident que Mariano Rajoy pot convocar eleccions anticipades al maig i agafar amb els pixats al ventre els socialistes. Mentrestant, a més, no tindran més remei que anar votant tot allò que el marianisme els proposi: gripau rere gripau.

Doncs bé, surt la gestora i especialment la Susana Díaz i diuen que no tenen pressa i que cal anar a poc a poc, que ja veurem quan convoquem el congrés, etc. Sembla que no el volen convocar fins després de l'estiu! Sincerament estranyat, intento reflexionar del perquè d'aquesta tàctica suïcida. Diuen que com més tard convoqui el congrés més difícil ho té Pedro Sánchez per guanyar les primàries que un dia o altre s'hauran de fer. És a dir, la gestora i Díaz supediten el resultat electoral del PSOE a guanyar la batalla interna.

Imaginem que Rajoy convoca eleccions al maig i el PSOE només té la cara de pomes agres del president de la gestora Javier Fernández, no té ni secretari general, ni candidat a la presidència del govern. I potser posen de candidata la Díaz per decisió desesperada de la gestora, algú pensa que pot treure un bon resultat? També veig que volen trencar l'acord amb el PSC, perquè no toleren que Iceta digui que Catalunya és una nació i perquè no volen que els 16.000 militants catalans votin a les primàries. L'últim pont de Catalunya amb Espanya volat per por de perdre una votació interna.

Tot plegat és molt fort. He recordat de cop el llibre d'Elias Canetti Masa y poder -per cert una versió catalana per a quan?- un dels llibres més memorables que he llegit en tota la vida. La tesi de Canetti és que la sensació més gran de poder que hom pot aconseguir en la vida no és matar els adversaris, sinó matar els propis i que no es revoltin. Susana Díaz sap que quan no es té ideologia, quan no s'han llegit ni deu llibres, quan no es tenen referents, només queda la gestió del poder en cru. Llavors s'utilitza el poder institucional en benefici propi, per intentar aniquilar els contraris del propi partit. I la gent? I la pobra gent que ha confiat amb el partit socialista i que vol un govern d'esquerres? La gent se li'n refot.