El nou delegat del Govern a Catalunya, Josep Enric Millo, és un supervivent. És un gat vell de la política i un dels polítics més hàbils amb els quals m'he trobat des que em dedico a aquesta feina. És una anguila que s'escorre de les mans de qualsevol per arribar allà on ell vol. I a fe que ho aconsegueix. Va estar molts anys a Unió.
Era una de les persones de confiança de Josep Antoni Duran Lleida. De fet, si no hagués merescut la confiança de Duran, no hauria estat tant de temps al partit democristià. Era el comercial de Duran a Girona -tots els que han treballat a les ordres de l'antic líder democristià han estat comercials de la marca- i va exercir els càrrecs que li van encomanar amb mà de ferro, sense cap tremolor.
El dia que va esclatar el cas Treball de valent, Millo va saber que s'havia acabat la seva lluna de mel particular. El cap de files, en el seu paper més característic, li va etzibar mentre entrava al Parlament: «Busca't un advocat». Des d'aquell moment i fins avui han passat moltes coses. A Millo el van exonerar judicialment i Duran va veure com una sentència confirmava el finançament il·legal del partit durant la seva direcció. Duran no ha aconseguit mai l'anhelat ministeri i Millo no té una cartera ministerial, però poc li ha faltat.
