Maleïda política

fernando guerrero barrio girona

n Després de deu mesos sense govern a Espanya i dues eleccions per fi s´arriba a un acord d´investidura, però com que els fonaments d´aquesta democràcia estan sobre terreny pantanós, se suposa que no es podrà governar sense majoria absoluta com ens tenien acostumats, ara comença de veritat la democràcia, amb la necessitat de pactar amb altres partits que abans eren meres comparses en unes decisions aprovades per una sola ideologia. El primer obstacle seran els pressupostos generals de l´Estat que pel que es comenta no tindran el suport de la majoria de la cambra, fet que pot donar lloc a unes noves eleccions, i és que la maleïda política al nostre país només entén de resultats electorals partidistes, i no de discutir els problemes dels ciutadans buscant acords i solucions, una tasca fàcil per als que decideixen dedicar-se a la política per defensar els drets dels ciutadans, que per això els han votat i l´arma ha de ser el diàleg entre partits.

No molestar

LluÍs Batlle i Gargallo Girona

n Voldria fer un afegitó al que diu Jordi Arbonès en el seu «Apunt final» del 13 de novembre sobre l´humor. Té raó en tot el que, al meu entendre, dedueixo que vol dir. Però em sembla que hi ha un oblit important en no parlar del deure de procurar no molestar, quan s´exerceix la llibertat d´expressió.

Crec que la llibertat d´expressió ha de fer-se compatible amb el desig de no molestar. El desig de no molestar és una cosa positiva, evitar molèsties, fruit d´allò que abans se´n deia bona educació. No és un límit imposat per cap llei, sinó pel desig d´una bona convivència, de fer la vida més agradable. Forma part del tan enyorat «estat del benestar». No es pot confondre amb l´autocensura perquè és un límit que no ens l´imposen des de fora; ens el posem nosaltres mateixos per evitar disgustos als altres. N´hi podríem dir autocontrol. És un límit que els homes hauríem de procurar estendre, sobretot si presumim de lluitar per un món millor.

Moltes de les crítiques que es fan a coses que un no comparteix, poden estar motivades, amb la millor voluntat del món, per la creença honesta de considerar-les un mal que cal eradicar. Però la major part de les crítiques que s´emparen en la llibertat d´expressiaó, les veig més guiades per un «si es molesten que es fotin» que no per un «desig de no molestar».

Procurem no molestar i viurem tots millor.

Les populars rifes de Nadal

Francesc A. Picas la jonquera

n En aquest final de novembre, l´aire que ens refresca ens anuncia que s´acosta Nadal. Una de les festes més populars de Catalu­nya. Carrers i places preparen il·luminacions i els comerços ofereixen lots i paneres.

Una de les il·lusions que fan somiar molta gent són les rifes de Nadal: la Loteria Nacional i la Grossa que ens ofereix la Generalitat.

Arreu es veuen enfilalls de números que ens prometen un venturós i esplèndid 2017. Qui compra números sencers, qui compra a trossos. N´hi ha per tots els gustos i butxaques. Hi ha qui diu que somia els números que li portaran la sort.

Quan arriba el dia de la rifa, són moltes les persones que l´orella a la ràdio escolten els números que va anunciant, esperant que diguin el seu.

Després amb cares llargues miraran la tele i contemplaran la satisfacció dels que han tingut sort de treure. I de com ho celebren amb una copa de cava i grans rialles. En general els milers d´euros solen ser molt repartits. Famílies que amb el premi pagaran deutes, o canviaran de cotxe. O pagaran el torró i el cava per Nadal. També bona gent faran un donatiu a Càritas.

La majoria de gent quedarà amb l´esperança que l´any vinent hi haurà més sort i s´acontentaran dient: la millor sort és tenir salut.

Quina vergonya!

Xavier Serra Besalú Girona

n Aquests dies, el PP li està buscant feina i sou a en Fernández Díaz, qui sembla haver viscut molt de temps de la política. Les rellevants sospites que -sent el cap de la Policia- movia les clavegueres de l´Estat contra Catalunya, i que no s´immutava quan li expliquen que ens estan destrossant el servei sanitari català, entre d´altres eventuals malifetes que potser no hem sentit enregistrades, no l´inhabiliten?

Que si ambaixador a l´Estat catòlic del Vaticà, que si responsable de la Comissió d´Exteriors o del Tribunal de Comptes...

I si algú li digués que pot anar a l´OTG o a l´INEM a cercar feina?

Quina vergonya haver de pagar qui no volem com a servidor públic!