Immigració i precarietat

20.11.2016 | 20:42

egons ens expliquen els experts, tots els homes i les dones actuals som descendents d'un petit grup d'humans anatòmicament moderns originaris de l'Àfrica oriental, que hi vivien fa prop de 200.000 anys. El gruix de la història humana, com la dels homínids que ens van precedir, es caracteritza per migracions, destinades sobretot a aconseguir aliments o a trobar condicions climàtiques favorables. Les comunitats humanes van tenir durant molt de temps dimensions limitades, on tots els qui en formaven part es coneixien. Però avui la població del planeta ha assolit la xifra de set mil milions d'habitants i es concentra en grans nuclis urbans on veiem constantment persones desconegudes. La contemporaneïtat, influïda per les xarxes de comunicació i per la globalització, ha fomentat tant la interconnexió com la individualització i l'erosió progressiva dels lligams comunitaris. I com ens recorda l'obra de teatre L'inframón de Jennifer Haley, internet genera espais on els criteris morals es flexibilitzen o directament s'obvien. Zygmunt Bauman s'hi refereix així: «dins del món en línia, jo sóc qui mana i controla».

En un context de relativisme ètic, amb governs renovats de formacions amb grans escàndols de corrupció, conflueixen dos fenòmens que generen conflictes i que tenen una repercussió política important. D'una banda, el que s'ha acabat coneixent com a precariat, una situació en què es troben moltes persones amb una feina precària i unes condicions volàtils de benestar. La gestió occidental de la crisi econòmica ha afavorit la desregulació dels mercats laborals i la implantació de l'anomenada societat del rendiment, que susciten una consciència creixent de fragilitat i d'incertesa. I de l'altra, els moviments migratoris massius, sovint com a resultat de guerres, estats d'emergència alimentària o expectatives de progrés social. Actualment hi ha més de 200 milions de persones desplaçades al món. Les confrontacions bèl·liques a Síria, Iraq o Líbia, sovint enverinades per intervencions militars exteriors, han provocat un problema gravíssim d'inseguretat, que, en el cas de Síria, ha desencadenat un moviment gegantí de refugiats, en unes condicions lamentables d'indigència i d'impotència, en direcció, d'entrada, al Líban, Jordània o Turquia i, de retruc, en una segona fase, si més no en part, als països de la Unió Europeu com a destinació. La combinació de precariat i immigració massiva és explosiva, perquè la xenofòbia i el racisme, estimulats per l'angoixa davant del que es desconeix, enforteixen els extremismes conservadors, que recorren, d'una manera forassenyada, al discurs alarmista i irracional que identifica islamisme amb terrorisme, a l'estigma amb què justifiquen la humiliació i el rebuig de l'altre. Ho hem vist a la campanya del nou president dels Estats Units, Donald Trump. Ho hem constatat amb les decisions preses pel primer ministre hongarès Viktor Orbán. Vivim temps on hi ha un veritable risc de deshumanització, que cal afrontar amb lucidesa, amb diàleg i amb solidaritat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema