Heus aquí la paradoxa de la joventut: els qui, per edat, pertanyen a aquest grup tenen poques possibilitats de prosperar en un context ?econòmic, social, cultural? com l'actual i molts dels que han deixat de formar-ne part i gaudeixen de una posició més benestant ?econòmica, social, cultural? voldrien retrocedir en el temps perquè els valors associats a aquest col·lectiu són els preponderants en la publicitat, els mitjans, la moda, etc. L'anomenada «Net Generation», integrada pels nascuts a finals de la dècada dels setanta del segle XX, és la més capaç per ocupar els càrrecs directius en l'actualitat, segons l'opinió del consultor Don Tapscott. Per sota, trobem la «Generació #», bloquejada laboralment malgrat haver-se educat en un entorn tecnològic encara més avançat que el dels seus predecessors, amb xarxes socials, dispositius mòbils... Es tracta d'una generació hiperconnectada, però aquests enllaços no es tradueixen en oportunitats de futur. Com a mínim, no com han estat enteses fins ara. Els adultescents ?adults que voldrien seguir sent adolescents? només envegen els aspectes estètics i lúdics del jovent; rarament anhelen les dificultats que aquests nois han d'afrontar en el seu dia a dia.
