Cartes

23.11.2016 | 11:08

Olot, 16 de novembre del 2016
Paquita Tatxé olot

Aquí, a Olot, tenim Convergència i Unió, encara que s´hagin canviat de nom, com diuen: «Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda». Aquests personatges que tenim a l´Ajuntament només són bons per fer mal; mentre ells vagin bé de la butxaca que els altres es fotin.

A l´a vinguda Gaudí d´Olot, van posar una empresa que fan maniquins, que la resina que desprèn contamina i mata. Aquestes empreses, a tot arreu, les posen lluny de polígons i les cases pel perilloses que són i per encendre i contaminar. Això demostra el que són ells perquè contamina «a tope».
El que passa és que tenen amics i poden canviar els papers, permisos, sense cap mirament per poder estar on estan.

Ja fa anys que vaig entrant cartes a l´Ajuntament, però se les passen per un cert lloc, com passa amb les firmes. També hi ha una altra empresa al mateix lloc, estava afectat, no podia ser-hi, hi és perquè també té favors. Aquesta empresa agafa terreny de darrere d´un carrer públic.

L´últim dia que vaig anar a l´Ajuntament d´Olot, em van tractar tan malament que al final es van haver de disculpar. El problema és que t´has de buscar un bon advocat pagant per poder defensar-te. Uns quants que remenen i es deuen i cobren del poble no tenen escrúpols.

Catalunya no es mereix gent com aquesta.

El poble sí que va amb una mà al davant i una altra al darrere.

La política és un negoci.


Tampoc ens passem, oi?
Xavier Serra Besalú  girona

n Veig i escolto unes declaracions en vídeo –a totes les TV, un piló de micros–  de l´Enric Millo, sortint del cotxe per entrar a un hotel de Barcelona on es reuneix la Junta directiva del PP a Catalunya. És divendres 18. A la seva dreta l´Alicia Sánchez i a l´esquera en Fernández Díaz. Sobre la delegada sortint, la seva antecessora, diu textualment: «La seva feina s´ha de considerar com la feina més important que ha fet el Govern d´Espanya a Catalunya aquest darrers quatre anys».

Doncs mirin: si té raó, vaja!, sí que n´han fet poc, de servei a Catalunya (no cal que els ho concreti); i si no és del tot veritat, potser no ens hem de passar amb les lloances, no els sembla?

Si el PP català aconseguís que no ens matxuquin les lleis socials, que puguem ingressar diners per servir la gent i que s´acabin les feines que se´ns deuen i els insults que ens adrecen, potser sí que ell seria un bon «virrei». Estarem a l´aguait.


Novembre
Paquita Xarles Arnau girona

n Mes de novembre dedicat als difunts. Tots tenim persones estimades que han passat a millor vida, és bo recordar-les. Moltes ens han ajudat i hem compartit estones agradables. En aquests dies visitem cementiris, hi portem flors, netegem i adornem els nínxols, els que som creients preguem per ells amb l´esperança de retrobar-nos en el més enllà en una trobada sense fi. Mentre estem en aquesta vida terrena solem queixar-nos que les coses van malament però quan ens parem a pensar seriosament reconeixem que persones, i moltes, han viscut fent el bé, lluitant perquè tot anés millor, el que passa és que el bé no fa fressa, no treu cartells, ni fa propaganda, però existeix, i el mal i els aldarulls sí que treuen propaganda, i sovint, falsa sota l´aparença de voler-ho arreglar tot. Mentre el món sigui món conviuran el bé i el mal, el pecat i la virtud, i no sempre ho sabem destriar, som humans...

Fa anys en una reunió algú va comentar sobre els dubtes de fe que a vegades ens assalten i el món. Emili Montal de Santa memòria va contestar, l´home és massa gran perquè tot acabi en aquest món, va servit moltes vegades per pensar, la grandesa de l´home no la valorem prou, no pot acabar tot aquí.


Enric Millo, un altre «caragirat»
Mateu Frigoler Teixidor canet d´adri

n La trajectòria política del nou delegat del Govern de Madrid Enric Millo és molt semblant a la del José Piqué Camps, fill de l´últim alcalde franquista de Vilanova i Geltrú,  que va passar de militant d´Estrella Roja i PSUC a ministre d´un dels macabres membres del triplet de les Açores, anomenat Aznar.

Enric Millo, que va trucar a la porta d´Esquerra Republicana i el varen rebutjar, ho va provar a la Unió Democràtica, on va passar una temporada fins acabar com a escolanet de la Sra. Sánchez Camacho al Parlament de Catalunya. Tant ell com Piqué són dos polítics dels que els espanyols anomenen «chaqueteros» i els catalans caragirats i que amb poc temps varen pujar de les tenebres de l´infern a la seva desitjada glòria del Cel. Aquests són els homes seriosos, honestos i conseqüents amb les seves idees que ens volen portar també al seu món de justícia i benaurança.

 Sort en tindrem que en el nostre Govern que presideix un gran president hi tenim homes de gran vàlua com ara el «ministre d´exteriors» Raül Romeva. El seu parlament de diumenge en el paranimf de la Universitat de Barcelona va ésser memorable, una autèntica lliçó magistral llargament aplaudida per tots els assistents. En Raül, un home que domina a la perfecció quatre idiomes, està fent des de fa temps una bona bretxa de l´independentisme català en totes les conselleries europees, són molts els polítics estrangers a qui el nostre «ministre» ha fet veure de manera molt fefaent la nostra necessària independència. Acostumats nosaltres a escoltar els «xarlatans» i caragirats de torn com els Icetes, Albiols, Alicies, la nova ministra catalana i la resta del Govern espanyol, podem comprovar amb molta satisfacció que com el nostre Raül no n´hi ha cap que li arribi ni a la sola de la sabata! Què més voldria el Rajoy de tenir gent com la nostra!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema