Dylan i el Nobel

23.11.2016 | 11:08

Hi ha premis que prestigien el qui els rep i premis que són prestigiats pel premiat. I n´hi ha que poden alternar les dues categories. Pel que s´està veient, el Nobel de Literatura ha passat de la primera a la segona amb la decisió d´atorgar el guardó d´enguany al cantautor i poeta Robert Allen Zimmerman, més conegut pel seu nom artístic de Bob Dylan, el qual ha anunciat que no podia assistir a la cerimònia de lliurament perquè aquell dia ja tenia l´agenda plena.

Quan un guardonat no fa el més mínim esforç per alliberar l´agenda i acudir a recollir el guardó està dient: el fet d´haver-me premiat us beneficia més a vosaltres que a mi. Està dient: jo ja els tinc fets i no seré ni més famós, ni més valorat, ni més ric, pel fet que m´hagueu concedit aquest premi. En canvi, el fet de concedir-me´l farà que es parli de vosaltres, que se us tingui en consideració. I si a més a més em presento a recollir-lo, la vostra consagració a costa meva serà absoluta.

Moltes persones que han integrat jurats de premis poc coneguts poden testificar que a l´hora de la decisió es fan equilibris entre la popularitat dels possibles premiats i la probabilitat que acudeixin en persona al sopar de lliurament i facin el corresponent discurs. Actors famosos, presentadors de televisió, cantants i polítics són premiats un munt de vegades al cap de l´any per part d´entitats, institucions i consistoris dels racons més inversemblants de la geografia, que d´aquesta manera esperen obtenir una foto i tres línies a la premsa nacional. I no sempre ho aconsegueixen. Tot sovint l´abast de l´èxit se circumscriu a omplir el restaurant, que de vegades ja és prou.

El Nobel de Literatura? Fins ara ha actuat com un premi prestigiós que amb el seu atorgament fa un favor al guardonat. Els escriptors cobren a tant per llibre que venen, i l´enorme ressò mediàtic del premi fa que les vendes es disparin. Si el premiat és un obscur poeta d´una llengua introbable, es delirà per l´oportunitat de treure de la foscor la seva persona, la seva obra i la seva llengua. Per diners, per autorealització o per totes dues coses, el Nobel és un premi que agrada rebre, i quedar-ne a les portes provoca grans disgustos i notables atacs de gelosia.

Però aquest any el jurat del Nobel ha atorgat el premi a algú més popular i més autosatisfet que el premi mateix. I si no hi ha un canvi de plans, s´ho haurà de menjar amb patates. Potser l´any que ve tornaran a les llengües introbables.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema