· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

25.11.2016 | 11:07

Prou violències! I prou assassinats!
Piua Salvatella i Vila delegada del Col·lectiu de Dones en l´Església per la Paritat, a Girona

Aquest any el Col·lectiu de Dones en l´Església de Girona, en motiu del Dia Internacional contra les violències de gènere, hem penjat la Exposició «Violència masclista en la parella: Desmuntem mites? de l´Institut Català de les Dones, a la sala d´Exposicions del centre cívic Pla de Palau. És una mostra que proposa una revisió de mites associats a l´amor en la parella i aporta idees per transformar-los i avançar en unes relacions lliures d´aquesta violència.

Alhora el nostre Manifest denuncia: «Qualsevol maltractament i violència psicològica i exhorta a totes i cada una de les dones a adonar-nos de, si som nosaltres mateixes les víctimes o si són unes altres les que pateixen accions d´aquesta índole, i per tant les hem de denunciar. I al mateix temps hem d´acabar amb aquestes situacions treballant per la seva total eradicació, ja que aquests fets poden ser el començament d´un desencadenant que mai, mai voldríem haver de considerar».

Potser si ho tinguéssim en conte, no caldrien actes com el que farem amb Xarxa Dones Girona, el dia 25, recordant les 39 dones que han mort aquest any en mans de les seves parelles.


Canvis inquietants a la gramàtica
Daniel Vivern Lladó

La nova Gramàtica de la llengua catalana inclou, entre altres, 10 canvis d´abast important. La majoria són acceptables, tot i que amb matisos, perquè acosten l´escriptura a la parla actual. Però n´hi ha tres (el 4, el 7 i el 10) que són un atac directe a l´estructura i esperit de la llengua i una castellanada flagrant.

El 4: la manera de dir les hores a l´estil castellà («les sis i quart») és simplement una porta oberta a dir-les plenament en castellà. Ja posats a fer, també diguem «lluns, marts, mecres, jous...», que ens entendran millor a Madrid.

El 7: han barrejant l´ús de «ser» i «estar». No és el mateix «sóc sord» (fet permanent) que «estic sord» (fet momentani). Els que han parit això no estan bojos: són bojos. El castellà manté aquesta distinció: soy sordo no equival a estoy sordo. I fa bé de mantenir-la.

El 10: han fet equivalents «com» i «com a». «Parlen com a experts» (perquè ho són) no és el mateix que «parlen com experts» (com si ho fossin). Crec que els que han redactat aquestes normes han actuat «com experts» i prou.
Després dels diacrítics, ara això. Tot plegat fa pena.


En la mort de Rita Barberá
Juan Carlos Alonso Anglada Flaçà

Es parlarà molt de l´absència de Podem en el minut de silenci dedicat a Rita Barberá al Congrés de Diputats. No sóc «podemita», però Podem, tot i les crítiques, ha actuat bé: han manifestat el condol a familiars i amics. I al Senat (que és on tocava) ha guardat el minut de silenci. Al congrés no s´hauria d´haver fet res: la Sra. Barberá no era, ni va ser mai, diputada a Corts Generals.

Algú recorda el minut de silenci per J. A. Labordeta? No, perquè no es va fer. L´any 2010, el Congrés ho va rebutjar al·legant que no s´havia fet amb altres diputats. I ell sí era diputat per Chunta Aragonesista durant dues legislatures. Però, és clar, no era del PP.

I també es parlarà, però menys, de les paraules d´Alicia Sánchez-Camacho, que ha demanat «una reflexió serena sobre els límits de l´ètica. No es pot permetre un acarnissament. No es mereixia aquest final, no va ser ni jutjada ni condemnada, i alguns ja l´havien condemnat en vida».

Barberá anava a ser jutjada per uns quants delictes penals (cor­rupció, malversació, suborns, etc.) Mas, Ortega, Rigau, Homs i altres per un problema polític, però se´ls ha de condemnar, empresonar i aquí ni ètica, ni reflexió serena. Només acarnissament. I es que tampoc són del PP.

En tot cas, per higiene política, els fets s´haurien de jutjar igualment.


Respondre al mal amb el bé
Lluis Esquena Romaguera Torroella de Montgrí

Amb motiu del Jubileu de la Misericòrdia que el papa Francesc va concloure diumenge passat, 20 de novembre, cal re­cor­dar que la història passada no pot ser canviada, però la del futur està per escriure, i en aquest relat és molt important tenir en compte que la justícia, tan necessària, ha d´anar sempre acompanyada de veritat i de misericòrdia, perquè quan es respon al mal amb el bé, a la violència amb el perdó, l´amor pot conquerir el cor dels que van triar el camí equivocat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema