Mariano Rajoy ha posat rere la pista del problema català Soraya Sáenz de Santamaría i Enric Millo. El diàleg suplicat per una part influent i opaca de la societat catalana, el comandarà la persona que des del consell de ministres més ha flagel·lat el Govern català, disparant recursos i demandes, i amenaçant d´enviar a la presó a tot cristo. I ho farà acompanyada per un gran funàmbul de la política, l´Enric Millo, convertit ara en la màxima autoritat de l´Estat a Catalunya.
Situant aquesta desconcertant parella al capdavant del «principal problema que té Espanya», Rajoy busca cobrir tots els escenaris. Ha pensat en dues persones reversibles que li serveixin para el roto y para el descosido. Polítics que ara els presenten com a paladins pel diàleg però que sota la gavardina amaguen revòlvers, navalles i catanes per quan la cosa es torci i treguin el nas les lleis de desconnexió.
De moment ha començat l´operació de blanqueig de Soraya, rebaixant el seu perfil de falcó, filtrant informacions sobre la suposada comprensió de la vicepresidenta respecte a les singularitats catalanes. De falcó a colom.
Aquest suposat duet del diàleg no és creïble. Els que fan la guerra no serveixen per edificar la pau. Aquesta teoria fa anys que està demostrada. Des de l´època de Winston Churchill. L´home que va portar Anglaterra a la victòria, arribada la pau, els seus ciutadans el van descavalcar de primer ministre. La guerra té els seus especialistes i la pau uns altres de molt diferents. El problema és que l´animalari del PP és ple de falcons i no queden coloms perquè se´ls han menjat. La cadena tròfica de la dreta espanyola és molt depredadora.
