Aquest és el vell somni dels partidaris de la unitat d´Espanya. Que es despertin un dia i que tot d´una, i sense fer res de res, els independentistes, de cop, es tornin tots partidaris de la Constitució espanyola i de la seva impossible reforma. El que encara és preocupant és que una part de l'independentisme, víctima dels seus propis prejudicis, caigui en aquest parany.

El calendari és el següent, els mesos d´octubre i novembre la gent comença a dir que el procés va de baixa. Al mes de desembre com que hi ha les festes del solstici i hi ha molts dinars de família sembla que els indepes en discutir amb cunyats no indepes, es refermin en les seves conviccions més profundes. Però al mes de gener fins al juliol la cosa va de baixa i quasi tothom es convenç que cada dia hi ha menys persones indepes. Arribem a l´agost i tothom fa vacances. Tornem al setembre i contra tot pronòstic hi ha, per enèsima vegada, una manifestació impressionant.

Les enquestes i els sociòlegs que en viuen ens volen fer creure que el poble català és ximple i unes setmanes és indepe, unes altres és espanyolista i així van fent enquestes sense solta ni volta. El CEO ajuda en aquesta falsa creença. La manifestació del milió de persones, que no eren un milió de persones, de l´11 de setembre de 1977, vaig veure nens enfilats a coll i bé dels seus pares, alguns d´ells amb la cara pintada amb els colors de la bandera catalana. La democràcia a Catalunya ja no tenia marxa enrere. L´11 de setembre de 2013 vaig participar en la cadena humana anomenada «Via catalana» i vaig veure molts nens i nenes a coll i bé amb l´estelada pintada a la cara. La cosa no és tàctica, és estratègica.

Sóc dels que pensa que amb una o dues manifestacions bestials ja n´hi ha prou, el poble a vegades parla així i no cal que ho digui cada any. Després han de ser els polítics que treballin per allò que el poble els ha dit. Hi ha molta gent que no entén que els canvis costa molt aconseguir-los i diu coses com «estem cansats». Potser la gent es cansa de ser independentista? No fotem. Es van cansar els del PSUC o del FNC de l´any 1946?

Tampoc entenc aquesta dèria de fer desconnexions de mica en mica. No cal. En algun moment caldrà proclamar la república catalana des d´un balcó i més val que tinguem al peu del canó tots els alcaldes i tots els consellers en funcionament. Per la revolució democràtica cal determinació, es clar, però també paciència i sobretot intel·ligència, molta intel·ligència i jugar al terreny de joc propi.