La fórmula secreta

27.11.2016 | 06:30

No sabem quina és la fórmula secreta perquè alguns dels nostres veïns semblin encantats amb la vida i amb allò que fan, i d´altres es passegin pel món com si envaïssin Bagdad, barallant-se amb la seva pròpia ombra. No són els diners; els diners ajuden a obtenir productes i serveis. A assolir estatus i viure millor. Vegin com s´afartarien de comprar al Nadal si fossin milionaris. No siguem hipòcrites, els calés, els càrrecs o el poder milloren la imatge i apugen l´autoestima. Els altres et tracten diferent, és cert, però quan et cal la veu amiga i l´abraçada, allò que tens potser són persones llogades i la fredor dels familiars. El poder i els diners generen altres maldecaps i solituds, problemes i nervis.
La felicitat no és només la salut o l´amor; ambdós generen endorfines i energia positiva, però la gent que les disfruta també pot estar insatisfeta. Quan perds l´amor o salut, et sents desvalgut, sol i desgraciat. Han fet un estudi de generacions als Estats Units, des de joves fins que són avis. Han observat l´alegria del casament, la joia única de ser pare i mare; han contemplat com s´estimen els avis als néts, amb un amor incondicional i altruista. Després de dècades, els científics conclouen que les persones que interactuen amb la societat, que se senten involucrats amb l´entorn, són més feliços que els solitaris, egoistes o independents. Som animals socials i depenem de l´entorn. En ell trobem la font de la felicitat i les raons del fracàs. Allò que ens fa feliços i ens engresca, ho descobrim solets, més enllà del poder, les possessions i els diners.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema