L'elasticitat del minut de silenci

27.11.2016 | 06:30

El minut de silenci és una mesura estàndard, quan en públic volem homenatjar aquells que ens han deixat. Es diu que el primer minut de silenci de la història va ser idea d´un periodista. Edward Honey, nat a Melbourne, fou soldat de l´exèrcit britànic a la Primera Guerra Mundial. El maig de 1919 va escriure una carta al London Evening News, on demanava cinc minuts de silenci pels caiguts. Poc després, el polític sud-africà Sir Percy Fitzpatrick enviava una carta al rei, pel mateix, però rebaixava el còmput de cinc a dos minuts. Al final, el rei Jordi V va proposar que tota la Commonwealth s´aturés dos minuts a les onze del dia 11 de novembre (dia de l´Armistici). Austràlia segueix sent l´únic lloc del món on el minut de silenci es multiplica per dos.
Pel cap baix, hi ha quatre tipus de minuts de silenci. Tots serveixen per conjurar la mort, però el grau d´entesa que susciten va de més a menys.
1. L´homenatge a les víctimes de grans catàstrofes recents sol agermanar tothom. Darrerament, al món hem callat per les víctimes dels atemptats de París, pels morts a la matança d´Orlando, pels dissortats del vol de Germanwings, per la devastació a causa del tsunami al Japó, per l´accident al metro de València.
2. L´homenatge reiterat i en diferit, per recordar víctimes antigues, col·lectius sencers, i per venir a dir-nos que mai més s´han de repetir les atrocitats. Agermana força, però sempre hi ha algú que arruga el nas. Cada any i a diversos indrets s´esdevé un minut de silenci per les víctimes de l´Holocaust, pel genocidi armeni, per les morts a Srebrenica.
3. L´homenatge a una persona de relleu públic. En diferit o no. El reconeixement sol venir dels de la corda pròpia, de la confraria on eren coneguts, a tot estirar ve del país on van néixer. És així com alguns han homenatjat Muriel Casals al parlament, Dani Jarque al camp, les víctimes de la violència masclista a la plaça, Núria Terés a Girona.
4. L´acte per marcar posicions polítiques. Utilitari, és el que genera menys consens. Perquè els homenatjats no són tan importants com l´ús que se´n pot fer entre els vius. Actes per etarres morts contra actes per les víctimes d´ETA, per entendre´ns.
El quart tipus és el que s´ha esdevingut amb Rita Barberá; finalment ha disposat de tot un senyor minut de silenci, malgrat l´enrenou dels que no ho trobaven adient. Però això no és nou. El setembre de 2010 moria l´exdiputat Labordeta, i la Mesa del Congrés espanyol desestimava la proposta de recordar-lo. El 15 d´octubre de 2013 va fer 73 anys de l´afusellament de Companys. Aquell dia, el portaveu d´ERC Alfred Bosch va demanar silenci en memòria seva. Des de la bancada del PP es va sentir un «Viva España», i el minut va quedar en deu segons mal comptats. Poca cosa, si es té en compte que el van assassinar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema