Cada any, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Violència contra les dones, es coneixen dades i casos esfereïdors que ens porten a la conclusió que queda molta feina per fer. Milers de dones, que viuen en el nostre entorn, pateixen anònimament el que no està escrit. Tot esforç és poc per lluitar contra aquesta xacra de la nostra societat, però resulta inevitable plantejar-se la pregunta de com és possible que vagi en augment la xifra d'assassinats i de maltractaments reiterats mentre les iniciatives per tallar-les és multipliquen des de fa anys. A les comarques de Girona, la polícia ha tramitat una mitjana de cinc denúncies diàries durant el darrer trimestre amb 187 detinguts per aquests delictes. Estem concebent actuacions veritablement eficaces o ens movem en un bucle que només arriba a col·lectius que estan perfectament conscienciats sobre el problema? La gran enquesta estatal realitzada el 2015 reflectia amb contundència que la violència masclista augmentava a Espanya. Fins i tot els jutges constaten que les dones denuncien menys i que disminueix la concessió d'ordres de protecció. Sense oblidar la gran dada que està més que demostrat que les noves generacions reprodueixen els comportaments violents. És vital incrementar els fons públics i avançar en resolucions sobre prevenció, protecció a les possibles víctimes i alternatives per garantir la seva seguretat i el seu futur, però la crua realitat ens ensenya que alguna cosa estem fent malament quan malgrat els evidents avenços respecte a etapes passades , el degoteig de víctimes no només segueix sinó que s'incrementa. Tenim cada vegada més organismes, més funcionaris, més vídeos, més fullets, més campanyes, més marxes cíviques, cartells pels carrers, però les xifres de víctimes pugen i el problema d'arrel segueix sense resoldre. És cert que es tracta d'un assumpte summament complex, però la realitat obliga a exigir que es prioritzin la reflexió i les alternatives davant un drama que provoca en la societat efectes només equiparables als del terrorisme. L'educació en igualtat és vital. I en l'àmbit de l'educació, també és imprescindible reflexionar sobre els missatges inacceptablement masclistes que es toleren en àmbits que van des de continguts d'internet o xarxes socials fins a programes de televisió d'aparent entreteniment en què el paper de la dona és objectivament humiliant. Educar, prevenir, protegir, orientar, i també aplicar la llei amb contundència, de manera que no sigui fàcil defugir les màximes penes possibles per als crims masclistes.