El confort de les tanques

28.11.2016 | 09:21

Els ciutadans no som tan ximples com de vegades nosaltres mateixos ens considerem. (Sí, nosaltres: quan diem que «la gent és idiota» estem dient que nosaltres som idiotes, perquè nosaltres formem part d´aquest indeterminat «la gent»).

Com que no ho som, i com que la majoria dels altres humans és si fa no fa tan llesta com vostè i més llesta que jo (sigui dit amb falsa modèstia), si als Estats Units la meitat de la gent que va a votar ho fa per Trump, i a Gran Bretanya més de la meitat aposta per sortir de la Unió Europea, seria insultar-nos a nosaltres mateixos dir que ho han fet perquè són una colla d´enzes que s´han cregut missatges increïbles.

M´inclino més aviat a pensar que la majoria dels qui han votat Trump o pel Brexit era prou conscient del grau de fantasia d´algunes promeses electorals, però que tot i això van votar per aquells que feien música en la seva mateixa freqüència. I que la freqüència de moltes persones mitjanament ben informades, i que no són pas ximples, vibra en una tonalitat contrària a la globalització i partidària de fer marxa enrere en aquest camí.

És a dir, que abans dels discursos de Trump o de l´UKIP ja existia, en el pensament de moltes persones, aquesta aposta pel retorn a la seguretat de les fronteres conegudes i aquest temor a la desaparició absoluta de les duanes i els controls d´immigració.

El desig de sentir-se protegit pel confort d´unes tanques («bones tanques fan bons veïns», diuen a les urbanitzacions dels Estats Units) existia a banda i banda de l´espai polític central: en la dreta nacionalista i l´extrema dreta xenòfoba, i també en l´esquerra «alterglobalitzadora» i en l´extrema esquerra anticapitalista («el capitalisme és global i la globalizació és capitalista»).

Però existia també en l´espai polític central, en el pensament de molts conservadors moderats, liberals i socialdemòcrates, i de moltes persones que no sabien com etiquetar-se però que arriben fàcilment a certes conclusions. Per exemple, que si la indústria d´un país ha de competit sense aranzels amb la d´un altre país on els sous són la meitat, ho té fotut. I que si els empresaris de serveis poden llogar immigrants il·legals a 300 euros el mes, no llogaran autòctons a 1.500 euros el mes.

I si aquesta línia de pensament, que ja existia en els ciutadans, només l´han sabut aprofitar determinats populistes, és perquè els moderats del centre polític estaven a la Lluna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema