El joc dels disbarats

28.11.2016 | 09:21

La setmana passada es va aprovar al Congrés el suplicatori perquè el Tribunal Suprem jutgi Homs, Ortega i Rigau per la seva participació en la votació del 9-N de 2014. Els arguments manifestats per Mariano Rajoy per justificar la decisió em van provocar vergonya aliena, com gairebé sempre que n´exposa. Senzillament, va dir, perquè anaven en contra de la llei; i res no és possible al marge de la llei.

Dubto que mai s´hagi vist despropòsit tan cínic, exclosos els dels règims totalitaris sorgits els anys 30. Perquè, com pot merèixer respecte la llei si s´ha proclamat expressament, exclusivament, per castigar accions nascudes d´un plantejament democràtic, com és un referèndum a Catalunya sobre el dret a decidir el seu futur? Quina llei mereix respecte si neix com a conseqüència d´una actitud antidemocràtica? Què ha fet Gran Bretanya, la UE, quan una part d´aquests ens polítics ha reclamat el dret a decidir el seu futur? Va proclamar Londres una llei per impedir el referèndum d´Escòcia? Ans al contrari, va facilitar el camí legal, alhora que feia campanya en contra de la secessió. Democràcia pura. Va demanar la UE que tots els països que la formen votessin sobre la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea, com argumenta Espanya respecte a Catalu­nya? Visca la democràcia! Homs, Rigau i Ortega passaran pel TS amb els vots de PP, C´s i PSOE. I els del PSC, que han espatllat l´esperança del fill pròdig.

No queda prou espai per comentar com cal l´esperpèntica inauguració del «carrer 9-N» a Montoliu de Lleida, presidida per Mas: un carreró sense sortida. Imaginin els mordaços comentaris de l´oposició. I de molta gent més. Estem perdent el sentit del ridícul.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema