Ni la missió de Gas Natural, ni la seva visió empresarial, ni en els valors en què se sustenta, tenen com a prioritat «l´atenció i cura de persones». De fet és una societat mercantil, amb les finalitats pròpies d´aquest tipus de societats (obtenir beneficis, procurar rendibilitat econòmica als seus accionistes, l´atenció qualificada del seus clients i el benestar del seus treballadors ) tot i que integri polítiques de «responsabilitat social corporativa», a les quals destina una petita part predeterminada dels seus beneficis. Dic això, perquè tots els escarafalls que s´han fet davant les portes de les seves seus i les crítiques rebudes de polítics i tertulians, pel recent cas de Reus, on una anciana ha mort al seu domicili a conseqüència (?) del tall d´energia elèctrica, em semblen legítims, però parcials i com a tals, mal informats i potser alguns d´interessats.
M´afanyo a dir que Gas Natural pagui les sancions corresponents per incomplir la llei, si es dóna el cas. Serà qüestió de juristes, dirimir i defensar la pròpia raó. Com també m´afanyo a dir que no entenc la celeritat de l´executiu en la denúncia d´una falta a la llei i la procrastinació crònica del legislatiu a l´hora d´afrontar la reestructuració del sector elèctric i els permet pujades abusives en el preu del consum que perjudica greument els ciutadans i sobretot els més febles econòmicament.
El tema, per a mi, no està en la perspectiva jurídica,sobre si s´ha complert la llei, sinó en l´ètica i especialment en l´ètica de les institucions que han de procurar l´atenció de la gent, sobretot els més vulnerables. Institucions, cal recordar-ho, que mantenim amb els impostos de tots i això ens permet exigir-los l´excel·lència.
Com he dit abans, Gas Natural no és una «institució que cuidi de les persones», en canvi l´Ajuntament i d´una manera molt especial l´Assistència Social a càrrec seu, sí que té com objectiu substancial i primordial cuidar dels ciutadans més febles que necessiten més atenció. En la seva actuació, hi ha com a mínim dues qüestions que plantegen interrogants sobre la correcta cura de la senyora víctima de l´ incendi : a) Feia dos mesos que li pagaven l´aigua o sigui que tenien constància de la seva paupèrrima situació ; b) La denúncia de la família de l´àvia morta demanant que l´Ajuntament respecti la seva privacitat. Aquests dos fets, absència d´assistents socials com a mínim durant dos mesos i greus deficiències en la confidencialitat que afecten la privacitat que demanen els familiars, em porten a una reflexió de caire ètic sobre les institucions que s´ocupen primordialment de la «cura de la gent», sigui en aquest àmbit assistencial, sigui en l´àmbit educatiu, sigui en el de la salut on ... «estar pendent de l´altre, pensar en l´altre, preocupar-se´n, procurar que tingui el que és necessari per arribar a ser el que està cridat a ser, constitueix la mateixa essència de l´ètica de cuida» (Francesc Torralba).
Amb aquest premissa ètica de la cura de les persones, formulem les següents preguntes, imitatives per qüestions d´espai, però fonamentals, al meu entendre:
- Les institucions socials, educatives, sanitàries, doten el personal que cuida directament a les persones del suficient material, humà, econòmic, tecnològic, en un espai suficient i còmode? Si és que no, cal dir el perquè i preguntar-se si les persones són el primer i únic objectiu de la institució.
- Quin pes ocupa la burocratització, en el control de les seves gestions prop de les persones? Excessiu? Quin marge de temps queda als agents socials per lliurar-se a la seva funció primordial d´atenció als seus malalts, alumnes, administrats, tutelats, etc.?
- Cuidar requereix temps, paciència i constància. És impossible tenir cura adequadament d´un ésser humà amb presses. No es pot tenir cura d´algú d´una manera instantània i discontínua.
- Quina periodicitat i durada de temps visita necessiten les persones vulnerables?
Els responsables de les institucions socials que tenen per objectiu bàsic i primordials, la cura de les persones, han de revisar i afinar els seus comportaments ètics. Bo seria que els corresponents col·legis professionals, d´assistents socials, mestres i sanitaris, denunciessin davant qui correspongui les mancances i limitacions que es troben per poder exercir la seva feina amb consonància i exigència dels seus corresponents codis ètics.
