Hipocresia política

29.11.2016 | 09:34

S'ha parlat molt al llarg d´aquests darrers dies de Rita Barberá i la seva mort. De tots és sabut que els populars valencians han viscut una greu crisi a causa d´un munt d´escàndols que afectaren des del president de la Generalitat, tot passant per molts alcaldes i acabant pels mateixos presidents de les diputacions de Castelló, Alacant o València. Es podria fer tot un diari sencer, tot parlant dels casos Taula, Gürtel, Fórmula 1, Palau de les Arts, Nóos, Brugal, Terra Mítica, Emarsa i uns quants més. Un munt de merda que va esquitxar uns quants dirigents polítics i a uns altres que fins i tot acabaren a la presó. Des del carrer Gènova es veieren obligats a nomenar a dit una gestora per tal d´intentar tapar totes les vergo­nyes protagonitzades per personatges com Fabra, Rus, Grau, Cotino, Camps, Ripoll i Costa al costat d´una llarga corrua de noms.

Rita Barberá no sortí als papers fins al final. Fou imputada –ara en diuen investigada– per mil euros. En aquests moments a causa del seu traspàs ja serà impossible saber si hi havia més temes foscos per investigar que l´afectessin. Però ella va anar a declarar voluntàriament davant el jutge Conde Pumpido al Tribunal Suprem, atès que era aforada, per aquesta quantitat de diners.

Si l´exalcaldessa fou investigada per mil euros d´una campanya electoral, els jutges d´ara endavant tindran molta feina perquè difícilment avui trobaríem partits polítics i líders de diferents colors que en les darreres èpoques no ho hagin practicat. O, si no, que algun professional qualificat expliqui com s´han finançat fins ara en les campanyes electorals. Tant de bo que els partits deixessin la hipocresia de banda i expliquessin la veritat i no es dediquessin a mirar el veí quan es parla d´un tema espinós com aquest. I certament que en paral·lel es redactés una llei de punt i final de la qual les principals formacions –PP, PSOE, CiU o PNB– no volen sentir a parlar.

I ara caldria referir-se també a l´ètica i als valors, perquè el paper del PP i sobretot del seu portaveu, Rafael Hernando, ha estat ben lamentable. Cinisme pur i dur, tot intentant culpabilitzar de la mort de Barberá els partits de l´oposició i els mitjans de comunicació. S´han oblidat els populars que l´expulsaren del PP, li reclamaren l´escó del Senat i li van fer el buit els darrers dies de la seva vida. Passarà a la història la imatge de la Rita, sortint del Congrés, tot reclamant un petó de l´exministre Margallo que es feia el despistat i no la volia saludar. Era una ànima en pena que corria pels passadissos de les Corts i del Senat, sense rebre el més mínim suport dels seus excompanys populars.

Però ara els del PP han perdut la memòria i necessiten redimir-se del seus pecats perquè la majoria són gent de dretes i de missa. Volen fer una màrtir la política finada quan li havien dit de tot. No es tracta ara de qualificar les actuacions de Rita Barberá, sinó de denunciar la hipocresia de la política que ha necessitat d´un determinat personatge per destrossar-lo des d´un punt de vista moral. Segur que la senyora Barberá no era una santa, però tots els polítics en actiu saben com es feia el finançament dels partits i tothom calla. I d´altra banda, com d´hipòcrites són alguns dirigents del PP que en pocs dies han canviat el discurs i no volen assumir la responsabilitat de l´expulsió de la seva companya del PP, sense ni tan sols haver-li donat audiència. L´objectiu era la presidència del Govern, el pacte amb en Rivera i defenestrar la senyora Barberá. Així de clar. I ara que no ens vinguin amb sopars de duro.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema