Pren-te el pols
salvador tarradas gualta
Respecte a la campanya «Pren-te el pols»-, endegada per la Conselleria de Salut amb l´objectiu de detectar precoçment pacients amb arrítmia cardíaca i evitar ictus -amb implicació de les farmàcies i de la població-, vull fer les següents observacions: hi ha casos de fibril·lació auricular subtils o amb resposta ventricular ràpida en les quals el pols pot ser aparentment regular; hi ha persones grans que pateixen fibril·lació auricular intermitent; n´hi ha que pateixen una altra arrítmia que també comporta risc d´ictus -fluter auricular-, que presenta un pols regular. Per tant, penso, amb tots els respectes, que aquesta campanya està mal enfocada ja que tant la presa de pols a la farmàcia com l´autopresa del pols per part de la població gran no són un bon mètode de detecció precoç del risc d´ictus per arrítmies en persones grans. L´únic mètode d´eficàcia comprovada -ara com ara-, és la realització d´un electrocardiograma a totes les persones de més de 60 anys; i el monitoratge ambulatori del ritme cardíac en pacients grans amb altres factors de risc de patir ictus.
Nou Gran Recapte d´Aliments
Lluís Torner i Callicó girona
El darrer cap de setmana d´aquest mes de novembre, en l´àmbit de tot Catalunya, tingué lloc, una vegada més, el Gran Recapte d´Aliments, dins el qual, entre la gran quantitat de voluntaris i col·laboradors, vàrem tenir l´ocasió de prendre-hi part, com ja fa uns quants anys que fem. Sempre hem pensat que, tot i ser un gest molt senzill, el fet de poder-hi participar ens dóna una doble sensació, per un costat, la de posar-nos un xic en la pell de la gent que té la necessitat de recórrer a l´ajut dels altres, per poder satisfer una necessitat tan vital com és la seva alimentació i, per l´altre, la satisfacció que dóna veure que, malgrat tot allò negatiu que es diu a vegades, en parlar de la nostra societat, encara hi ha molta gent predisposada a col·laborar, solidàriament, en ajut dels que ho passen malament.
A més a més, aquesta col·laboració, per poc que hi parem atenció, ens permet veure els diferents tarannàs d´una part de la gent. Quan a la persona que entra a l´establiment, tot mostrant-li una bossa, se l´hi ofereix la possibilitat de col·laborar, la majoria, ho agraeixen i accepten la invitació; d´altres manifesten que els sap greu, però no poden -tenen el just per a ells mateixos- o que no els cal la bossa perquè poden donar molt poc; clar que també hi ha els que passen de pressa i fan veure que no ens veuen; però el que sap més greu, és el cas d´aquells que -per sort són els menys - se´ns queden mirant, un xic iradament, com volent dir: Va! De quà vas! Però hi ha altres casos que ho compensen tot, com són el d´aquelles persones grans que, donin poc o molt, veiem que ho fan de tot cor; i el d´alguns pares que, venint en companyia dels fills, els expliquen el sentit de la generosa donació. Aquests casos serveixen d´exemple, i són la millor paga de la voluntària participació.
De totes maneres, allò que ens ocupa més el pensament, és l´esperança de poder veure que, com més aviat millor, arribi un dia que tothom pugui satisfer, amb normalitat, les seves pròpies necessitats vitals.
Carrils bici
salvador font girona
M´agradaria poder comentar l´assenyat escrit del Sr. Assens García publicat el 7 de novembre, referent als efectes que l´anomenat carril bici (més aviat vici d´un carril) originen i originaran als ciutadans de Girona i molt més a tota la gent que diàriament des de tantes poblacions de les rodalies i província s´han de desplaçar a la ciutat per la seva feina i altres activitats comercials i administratives que la capital comporta i són la vida de la ciutat.
He quedat astorat i indignat enl conèixer per la premsa que el nostre Ajuntament, he dit nostre, té previst un cúmul de barbaritats urbanes amb obres irracionals i absurdes, als carrers de Santa Eugènia, plaça Marquès de Camps i Gran Via.
El lloc més transitat de Girona, tant per vianants, com per cotxes, autobusos urbans, interurbans i turístics i centre de màxima activitat urbana, es vol estrangular reduint un carril per la circulació rodada, sense importar el desastre circulatori que originarà.El motiu és afavorir-ne quatre que van en bicicleta quan fa bon temps, molts són recollidors de contenidors, passen per allà on volen a velocitats esgarrifoses, no usen senyals lluminosos i no usen el carril existent reservat com passa contínuament en un tram del carrer Santa Eugènia. Es que el que va en bicicleta no pot anar a peu quan sigui convenient, des del carrer Santa Eugènia al carrer Nou? Aquesta proposta de dilapidació dels nostres impostos, és una llastimosa barbaritat. Els conductors del transport públic no hi tindran res a dir? Al centre de Girona hi ha cada dia menys activitats, les botigues tanquen i les zones recaptatòries blaves i verdes augmenten.
Tal com està previst, les línies d´autobusos que no podran passar seran substituïdes per tartanes i el transport públic futur serà a peu, amb ruc, tartana i bicicleta.
Probablement, la plaça Marquès de Camps serà anomenada la Porta d´Alcalà.
