Això dels dies dedicats a una causa solidària és com allò de les cançons dedicades de la ràdio de quan érem petits, les escoltava tothom menys la persona interessada. Em consta que molta gent es pensa de debò que fent l?esforç un dia de donar sang, de comprar quatre aliments o de trucar al telèfon de la Marató ja es resolen tots els problemes de necessitats anuals del Banc de Sang, del Banc dels Aliments o dels ajuts a la investigació mèdica per posar tres exemples, quan en realitat aquestes jornades maratonianes de solidaritat recapten, com a molt, per sostenir el sistema durant unes poques setmanes o per a una petita part d?alguns projectes d?investigació.
La nostra consciència social és tan feble i tan frívola que es conforma amb quedar bé durant un dia i són poques, molt poques, les persones que aguanten l?esforç de mantenir durant tot l?any la col·laboració social en l?àmbit que sigui. Per això, per a la majoria, és fantàstic que ens posin en safata de plata jornades concretes on, quan ens pregunten, poder dir que nosaltres sempre col·laborem.
En realitat, hi ha el risc evident que aquesta mateixa frivolitat es torni en contra de les pròpies entitats, que estan creant, sense adonar-se?n, una societat conscienciada només durant 24 hores, que s?oblida d?elles la resta de l?any. Si haguéssim de ser sincers, probablement, molts dels responsables d?aquestes organitzacions socials ens dirien que no surt a compte muntar dies dedicats com els que estem vivint els dos darrers mesos de l?any, ni per l?esforç ni per la complexitat de l?organització d?aquesta mena de jornades, ni pel resultat de la recaptació, encara que ja sé que molts també pensaran que més val això que res.
I si provéssim de conscienciar realment durant tot l?any, de fer entendre que els desequilibris de la nostra societat ja són estructurals i no circumstancials i que cada vegada hi ha més gent que cau del sistema, un eufemisme per no dir que són pobres, sens recursos o sense sang.
