Bitllets de racionament

02.12.2016 | 09:36

Més leninista que els de Podem, el ministre d'Hisenda es disposa a decretar el racionament dels diners en efectiu. D'aquí a no res quedarà prohibit el pagament amb bitllets de qualsevol factura que excedeixi els mil euros, fet que reduirà les disponibilitats de pasta en metàl·lic a poc més que xavalla.

Aquestes enginyeries monetàries eren fins ara pròpies dels règims del socialisme científic; però es coneix que el Govern conservador de Rajoy els ha trobat el seu punt.

A Cuba, per exemple, els Castro van aconseguir grans cotes de creativitat amb la invenció de dues monedes oficials que coexisteixen en un mateix país. D'una banda, hi ha el pes pròpiament dit per a ús dels nadius; i, de l'altra, el pes «convertible», molt més valuós, que serveix de mitjà de pagament als turistes. La idea és captar divises i, alhora, evitar que el poble es corrompi amb el consum propi del capitalisme.

El racionament de bitllets que ara s'instaurarà a Espanya obeeix a diferents raons, és clar. Aquí es tracta d'evitar els pagaments en aquest diner negre que circula pels conductes de l'economia submergida del país.

La mesura sembla d'allò més benemèrita, encara que potser arribi una mica tard. Hauria estat de més utilitat en els temps del boom immobiliari, quan els pisos feien córrer els diners de classe B i els espanyols acaparaven un de cada quatre bitllets de 500 euros en circulació dins de la Unió Europea. Mai es va aclarir la raó d'aquesta curiosa estadística, si bé se sospita.

Molt és de témer, però, que les restriccions al pagament en bitllets de curs legal afectin tan sols les classes econòmicament més desafavorides. Els que de veritat tenen capitals com Déu mana podran seguir acollint-se als paradisos fiscals de Suïssa i Andorra o a les famoses societats offshore de Panamà, on és fama que els diners viuen confortablement, lluny de l'ull vigilant d'Hisenda.

La singular limitació a mil euros per al pagament en cash crearà, com a molt, una nova espècie de pàries de les finances entre la població espanyola. Ho seran aquells que no tinguin targeta de crèdit i hagin d'afrontar un pagament de 1.001 euros a compte d'una reparació domèstica o una avaria del cotxe. Sempre queda, és clar, el recurs a la transferència bancària; però aquest és un tràmit que sovint implica despeses i comissions.

Bé és veritat que els diners en forma de bitllets –els únics en els quals fins ara confiàvem– estaven ja en trànsit de desaparició fins i tot abans que el Govern de Rajoy decidís donar-los el cop de gràcia amb el seu racionament.

Cada vegada és més alt el nombre de clients que fan les seves compres per internet, on no s'accepten ni mil euros ni deu cèntims en efectiu per tancar el tracte. I tot apunta que d'aquí a no gaire temps allò habitual serà pagar fins i tot les canyes del bar per mitjà del mòbil.

Potser els bitllets siguin, en realitat, una víctima més de l'abolició del paper que comença a afectar branques tan diferents com la de la burocràcia, els correus, els diaris i els llibres. Entre les mesures de Montoro i les noves tecnologies, aviat no veurem –físicament– ni un duro a l'hora de pagar. Res més lògic si es té en compte que els diners són, al capdavall, una qüestió de fe al banc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema