Un mal tracte dels autobusos de GironaEva Alonso GIRONA

No servirà de res, però he de mostrar en públic la meva indignació per un mal tracte que crec que des de l´empresa d´autobusos municipals es va donar al meu fill dilluns de la setmana passada. Explico els fets. El nen, de dotze anys, havia d´agafar el bus a l´estació d´autobusos de Girona a les 7.40 del matí i se li havia acabat la targeta amb què paga els viatges. Plovia a bots i barrals i, evidentment, a aquella hora l´oficina per adquirir la targeta estava tancada. No disposàvem de monedes o bitlets petits i vaig donar al meu fill un bitllet de 50 euros. Doncs bé, el conductor de l´autobús no va atendre a explicacions quan el nen li va explicar el cas i va intentar pagar. Li va dir que no donaven canvi i el va fer baixar de l´autobús que havia de portar-lo a l´institut Montilivi, on començava les classes a les vuit del matí. El resultat: el nen va haver d´anar-hi caminant, va arribar tard i absolutament xop. Segurament la llei diu que el conductor va actuar segons el que s´especifica, però el tracte humà a una criatura sota una pluja insistent, va ser inexistent. I sap greu, perquè alguna vegada tots hem vist com algú entra a l´autobús sense passar per caixa.

Simposi del NoucentismeJordi Pausas parís

L´estudi del noucentisme català en relació amb la història cultural de l´Europa de l´època, i no com un fenomen aïllat, serà l´eix de les ponències i comunicacions que es presentaran en el II Simposi Internacional sobre el Noucentisme, que se celebrarà a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG) del 23 al 25 de març del 2017.

Durant el període Noucentista s´establiren les bases culturals que han configurat la Catalunya del nostre període històric. Cal destacar-hi la genial aparició de Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana, a més d´excel·lents escriptors, poetes, periodistes, metges, músics, cantants, arquitectes i escultors -entre els quals Josep Clarà, el museu del qual va ser barroerament desmantellat- de primeríssima categoria. El Noucentisme possibilità que Catalunya entrés a formar part en la història cultural, social i política d´Europa.

Cal vigilar qui signa l´ingrés d´una persona gran en una residènciaFina Díez girona

No és un tràmit més. De fet, pot tenir molta importància i pot derivar en problemes greus. La persona que ingressa a la residència és qui ha de signar el document d´ingrés, excepte que tingui un tutor legal, llavors ha de ser el tutor qui signi el document.

Si el signa un familiar directe, un fill, una filla, legalment no té cap validesa. Però, a més, pot tenir com a resultat que no es tingui en compte l´opinió de la persona ingressada o, anant més lluny, que la persona ingressada ho estigui en contra de la seva voluntat. Això pot derivar en actuacions per part de la institució que clarament no respectin les decisions o la voluntat que manifesti la persona ingressada. Aquesta signatura pot condicionar l´actuació de la institució i pot determinar com pot ser el final de la vida de la persona ingressada, contravenint la seva voluntat.

Futbol sense barreresMarc Arias Entrenador de futbol. maçanet de la selva

10 minuts de partit. 10 gols a favor i cap en contra. Categoria prebenjamí, pura edat de formació i inici d´aprenentatge per a tots ells. Cares de satisfacció i de pura innocència dels 14 menuts que estaven damunt del terreny de joc oblidant-se totalment del resultat, perquè de ben segur que ni ells mateixos pensaven en números, sinó a passar un bon matí de futbol, o si més no d´iniciar un dissabte més amé. És en aquell precís moment quan l´entrenador de l´equip visitant, és a dir, l´equip que encara no havia fet cap gol, fa un canvi. Surt el jugador que «més destacava» i entra el «nou». Sí, aquell que encara no sap jugar, però que ha de jugar perquè n´ha d´aprendre i perquè també té dret a participar. Un pare de l´equip visitant, el mateix qui es descriu haver jugat a Primera Divisió, aquell qui diu haver entrenat a un munt d´equips i aquell qui diu tenir molta experiència futbolística, es col·loca immediatament al darrere de l´entrenador del seu fill i es dedica a insultar-lo reiteradament, «Eres un mediocre, estos niños no están capacitados para el fútbol».

L´àrbitre va xiular el final del partit. Finalment el resultat va ser indiferent per als nens, va ser tolerat per l´entrenador i penós per aquell pare que no era capaç d´adonar-se de la riquesa de l´aprenentatge, dels valors del futbol quant a formació i, evidentment, de l´educació directa o indirecta en qualsevol espai públic sigui o no sigui esportiu. Senyors, fem, disfrutem, riem, però mai ens oblidem que per sobre de futbol existeix l´educació i per sobre regna el respecte.