Entre les tradicions que s´han relacionat o es relacionen amb la celebració del Nadal hi ha la del Bisbetó d´Innocents. És una relíquia de l´Edat Mitjana que en algunes catedrals i abadies encara es conserva, mentre que en altres s´ha anat perdent. Que s´hagi conservat o no depèn molt de la seriositat amb què s´ha celebrat. On la festa s´ha conservat podem constatar que s´ha desenvolupat amb seriositat i respecte. No deixa de ser una representació en certa manera teatral, com ho són els Pastorets; però sense faltar al respecte al lloc on se celebra i a la dignitat que l´envolta. Quan la representació s´ha convertit en una mascarada ha arribat el correctiu i la prohibició.
La cerimònia del Bisbetó està estretament relacionada amb l´existència de les escolanies de monestirs i catedrals. Aquestes agrupacions de petits cantaires al servei de l´Església, en altre temps estaven sotmeses a un règim molt rigorós. Aquells nois d´entre deu i catorze anys estaven dedicats enterament al servei del culte. Durant els anys de la seva permanència a l´escolania d´un monestir, es pot dir que vivien fora del món. Amb prou feines es movien del recinte de la seva dedicació i rebien escasses visites dels familiars, mentre que podien viure aquells quatre anys sense posar els peus en el propi domicili. En aquests casos era normal que la mateixa institució a la que servien els facilités el petit esbarjo en què consistia la festa del Bisbetó. I també tenia la seva explicació que fos en les diades nadalenques, i concretament en la festivitat dels sants Innocents.
La Catedral de Girona tingué també els seus escolans de cor. Consta documentalment que el bisbe Joan de Margarit, el futur Cardenal, tenia una preocupació especial per la bona educació, no només musical i religiosa, dels escolans, sinó també cultural amb la màxima extensió i profunditat possibles. Encara en les primeres dècades del segle XX els escolans de cor de la nostra Catedral no assistien a l´escola pública, sinó que rebien tota la seva formació en la mateixa seu. El mestre de capella exercia com a professor d´aquells nois en tota la seva extensió de la paraula. La Catedral era per a ells el seu lloc de servei i també la seva escola.
Des de mitjan segle XIV hi ha constància documental de la celebració del Bisbetó a la Catedral de Girona. El dia 6 de desembre, festivitat de sant Nicolau de Bari els escolans elegien un d´ells per ser distingit com a Bisbetó. Com també s´elegien els que ocuparien els càrrecs curials. Després de les Vespres de la festivitat de Sant Joan Apòstol, el 27 de desembre, vigília dels Sants Innocents, els Bisbetó i els seus auxiliars serien investits de la seva fictícia dignitat. Durant la festivitat i la seva vuitada vestirien respectivament els hàbits episcopals i canonicals. El Bisbetó presidia celebracions, beneïa i fingia administrar el sagrament de la confirmació...
La col·legiata de Sant Feliu tenia també la seva escolania. I també elegia el seu Bisbetó. El Bisbetó de la seu, acompanyat del corresponent seguici baixava un dia a Sant Feliu a confraternitzar amb els de la Col·legiata.
Aviat arribaren els abusos, la falta de respecte al recinte sagrat, la gresca i la xerinola, no sols per part dels escolans, sinó que també protagonitzada fins i tot per alguns beneficiats de la seu i de la col·legiata. I en conseqüència arribaren també les amonestacions i l´intent de prohibició de la festa. El canonge Andreu Alfonsello, Vicari General del bisbe Margarit, proposà suprimir la festa del Bisbetó. Però el prelat que tenia una predilecció per l´escolania, i atenent l´antiguitat d´aquella innocent tradició, disposà mantenir-la, però amb la condició de reprimir tots els abusos, i donar a la celebració la màxima seriositat, compatible amb el merescut esplai dels petits servidors de la seu. El 28 de desembre de l´any 1475, el Capítol dictà les disposicions que afectaven la digna i respectuosa celebració dels Bisbetó, responsabilitzant els mestres de capella de la seu i de la col·legiata del compliment de les corresponents normes de procediment.
No havia passat encara un segle que l´autoritat eclesiàstica hagué d´insistir en la necessitat de mantenir l´ordre i el bon comportament. L´any 1541 el Vicari General del segon bisbe Joan de Margarit, dictà noves instruccions per mantenir la dignitat de la celebració. Entre altres coses es refereix a la visita que el Capítol de la seu feia, en la festivitat de Sant Esteve, al de la Col·legiata de Sant Feliu. I prohibeix que els Bisbetó formi part del seguici capitular quan es traslladava a la col·legiata. Segueixen encara , en les actes capitulars, les referències negatives envers la celebració del Bisbetó, fins que deixa definitivament de celebrar -se. En el segle XIX ja se´n parla com d´un costum antic que ja ha passat a ser història.
El que la Catedral de Girona no va saber o no va poder conservar s´ha mantingut en altres catedrals i també en el monestir de Montserrat, centre de culte que es caracteritza per la seva seriositat i rigor. Però, el temps no passa en va i alguns canvis s´han hagut d´operar, com ho és el de la data de la celebració. Ara el règim d´internat ha experimentat sensibles canvis. Els escolans gaudeixen d´unes vacances nadalenques. Els dies que segueixen a la gran solemnitat de Nadal els escolans no són al monestir. En conseqüència la festa del Bisbetó s´anticipa. L´elecció se situa el 22 de novembre, festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics i cantaires i el Bisbetó és investit el dia 6 de desembre, festivitat de sant Nicolau de Bari. El Bisbetó és un dels nous ingressats en l´escolania i és elegit pels també de la nova promoció. El fingit pontificat dura només una jornada. Però és una diada molt plena i celebrada amb gran dignitat. És la festa dels petits cantaires. Però hi participen també els monjos i el Pare Abat, com també els familiars del Bisbetó i altres invitats a la festa, i fins i tot alguns mitjans de comunicació. El petit bisbe vesteix els atributs del càrrec, i té facultat per prendre alguna decisió, com ho és la d´escollir el menú del dinar dels escolans. Es pronuncien discursos adients. Hi ha un concert. Els pares dels escolans fan una ofrena al monestir. L´alegria i la germanor caracteritzen tan simpàtica com singular festivitat, sempre dins uns termes de respecte exempts de qualsevol extralimitació.
També la festa es conserva en algunes catedrals. Concretament, l´any passat poguérem veure en la televisió el Bisbetó de la catedral de Burgos. Vestint la capa pluvial, cofat amb la mitra i lluint el pectoral i l´anell, es presentava públicament, a l´exterior del temple, muntat a cavall. I era saludat afectuosament pel propi arquebisbe de la diòcesi.
