És possible controlar les mentides i falsedats que circulen per les xarxes socials? En l´última campanya electoral americana s´han difós tantes barbaritats -que el Papa donava suport a Trump, que Obama no havia nascut a Amèrica, que Hillary Clinton era una de les fundadores del grup gihadista ISIS- que Google i Facebook han hagut d´anunciar mesures per controlar aquestes falsedats. Però un es pregunta com controlaran els continguts i quin filtre podran usar per aprovar la veracitat de les informacions, llevat que s´adoptin mesures de censura que serien incompatibles amb la naturalesa mateixa d´Internet. Google i Facebook i Twitter no creen continguts, tan sols els difonen. I no imagino que cap d´aquestes companyies estigui disposada a censurar o a controlar als seus usuaris, que són els que els permeten guanyar tots els diners que guanyen (moltíssims, com és ben sabut).

Com tots sabem, les xarxes socials són una plataforma en la qual tots ens dediquem a mentir i a inventar-nos una vida que no és la real, o que almenys dista molt de ser la nostra vida diària. Fem servir noms falsos, posem fotos trucades en els nostres perfils, ens fem passar per qui no som -hi ha autèntics especialistes en crear-se els seus propis heterònims, de vegades deu o quinze o més-, o bé ens servim de l´anonimat per insultar i difamar les persones que no ens cauen bé. I també ens dediquem a dir pestes contra les institucions o els partits polítics que no siguin del nostre grat. Si traguéssim de les xarxes socials tot aquest cabal d´insults i falsificacions i exabruptes, què quedaria? Moltes coses, sens dubte, però aquests continguts que no es basen en falsedats ni en manipulacions solen ser els menys visitats. En canvi, el que es difon a tota velocitat és tot allò que resulti groller i cridaner, tot allò que sigui violent, gamberro, humiliant i intimidatori. Com més es crida a les xarxes socials, més èxit té un.

I en aquest context, controlar la veracitat d´una informació sembla una tasca impossible, suposant que Google o Facebook es proposessin controlar de veritat aquestes falsedats, cosa per ara bastant improbable. Recordo que fa uns vint anys, quan es va començar a utilitzar Internet a gran escala, es deien moltes tonteries sobre els avantatges que ens havia de portar. Es parlava molt de la «intel·ligència global» i de la «horitzontalitat del coneixement», però la realitat ha vingut a demostrar que totes aquelles frases no eren més que bajanades. No existeixen les intel·ligències globals ni els coneixements horitzontals, perquè la intel·ligència és una qualitat individual i els coneixements han de partir d´una font fiable, que tan sols pot ser la d´un expert o almenys la d´algú que conegui bé el tema que tracta. Fa trenta o quaranta anys, en l´edat d´or del periodisme, seria impensable que uns quants cretins tinguessin milions de seguidors a YouTube perquè es dediquen a explicar acudits o a fer explotar un aneguet de goma en un microones. Però ara aquesta gent crea els seus propis canals de comunicació i fins és molt possible que molts d´ells estiguin al darrere d´aquestes campanyes d´intoxicació ideològica. En comptes de crear una intel·ligència global, el que han fet Internet i les xarxes socials ha estat expandir l´estupidesa global fins a límits inimaginables fa només quinze anys.

D´aquí que aquests dies es parli molt de la «postveritat», aquesta lletja paraula que anomena una realitat encara més lletja i que és una traducció literal de l´anglès «post-truth». Fins i tot hi ha qui diu que hem entrat en l´època de la postveritat, així que les decisions polítiques dels electors es guien per unes mentides que tothom hauria de saber que són mentides, ja que han estat desmentides per les anàlisis dels mitjans de comunicació i dels experts independents. Però en l´època de la postveritat ja no interessen els mitjans ni els experts. Tan sols ens interessa allò que afalaga les orelles o que confirma els nostres pitjors prejudicis ideològics.

De totes maneres, convindria recordar que la postveritat sempre ha existit. Els neuròlegs saben molt bé que el cervell humà processa la informació en funció dels seus propis biaixos ideològics o de les seves idees preconcebudes. I en totes les èpoques la política ha estat plena de mentides i falsificacions, i seria molt ingenu pensar que ara es menteix més que abans. El que sí que és nou és l´abast que tenen ara les mentides. I l´alegre irresponsabilitat amb què estem disposats a empassar-nos-les.