Iñigo Urkullu, reelegit lehendakari del Govern Foral Basc, ha fet, recentment, unes declaracions que mereixen un comentari: «Cal anar a un pacte amb l´Estat que reconegui la nació basca i la catalana. Cal assumir més quotes de sobirania ancorada en els drets històrics i sent molt conscient de l´entorn europeu. És impossible que un Estat avui es pugui declarar independent. La unilateralitat no és el camí, Europa no l´acceptaria».

Els territoris bascos, des que varen tenir consciència de la seva personalitat a l´Edat Mitjana, varen passar a formar part del regne de Castella per «voluntària entrega». L´anhel de reintegració foral s´ha mantingut viu des l´abolició de 1876. Cent anys després ha obtingut plena satisfacció en la disposició addicional primera de la Constitució de 1978, que empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L´històric dirigent nacionalista Manuel de Irujo la va qualificar com «la Constitució més foral».

Els drets històrics, reconeguts en la Constitució de 1978 són forals, no «nacionals». Segons els grans juristes i pensadors foralistes, F. Elías de Tejada, Juan B. Vallet de Goytisolo, Álvaro d´Ors, Rafael Gambra i Francisco Canals Vidal, entre altres, foralisme i nacionalisme són dos conceptes jurídica i políticament antitètics. En un territori foral no té cabuda el concepte revolucionari de «nació», derivat de la Revolució francesa i del romanticisme alemany. Aquest concepte de «nació» tampoc no té cabuda en l´arquitectura política de la UE, basada en els principis de subsidiarietat i solidaritat, segons va deixar ben clar l´expresident del Parlament Europeu H. G. Pöttering. «L´arrelat foralisme de la Corona d´Aragó», en el pensament de Jaume Vicens Vives, miraculosament rediviu en els Tractats de Maastrich i de Lisboa, ens hauria de situar als catalans com a capdavanters de la consolidació foral de la Unió Europea definitiva.

Ara bé, tant el concert basc com el de Navarra s´han quedat com un privilegi, com un «cupo» («el cupo no se calcula, se negocia»), sense haver desenvolupat, al llarg d´aquets anys, totes les virtualitats polítiques, econòmiques i socials que els principis de subsidiarietat i solidaritat o foralisme comporten.

El nucli dur alemany, Wolfgang Schäuble, actual ministre d´Economia i Finances i Karl Lamers, portaveu de CDU, van signar l´any 1994 un document audaç a favor d´una integració més forta en el si de la UE («OrdnungspolitiK»). Aquesta iniciativa va «tetanitzar» la classe política francesa nacionalista jacobina, que no va donar cap resposta. El nucli dur alemany té, però, les idees molt clares: «La sobirania nacional és una closca buida. Karl Marx, en el Manifest del Partit Comunista, ja va preveure el decaïment fragmentat de la sobirania nacional. La nostra experiència de l´Estat-nació, sota el terror nazi, fou un desastre. L´Estat-nació ja no és un esglaó d´acció política pertinent. I aquest és el rol de la UE de demostrar-ho» (Declaracions de Karl Lamers al setmanari francès L´Express (25.6.2013).

Avui lluiten pel retorn a l´Estat-nació propi i, per tant, per la sortida de França de la UE. Marine Le Pen, en l´acte de llançament de la seva candidatura a la presidència de la República Francesa (setembre, 2016) va declarar: «L´hora de l´Estat nació ha tornat».

Al País Basc aspiren a un reconeixement com a «nació foral» -dos conceptes antitètics i excloents-, però, paradoxalment el lehendakari Urkullu admet que la UE no la reconeixeria. A Catalunya aspiren a un Estat-nació propi, dintre de la UE (?), els nacionalistes jacobins i els independentistes d´estelada catalano-cubana, que encara no s´han assabentat que el nostre ADN genuí és foral i que l´Estat-nació propi, jurídica i políticament, no té cabuda dintre de la UE perquè «l´Estat-nació no és un esglaó d´acció política pertinent i el rol de la UE és demostrar-ho».

Coda. Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau, té tres nacionalitats: espanyola, holandesa i francesa. És l´actual ambaixador dels Països Baixos al Vaticà i segons alguns és un ferm candidat a ocupar algun dia la presidència de la UE. Acaba de declarar: «Amb el sistema foral no estaríem en aquest punt de confrontació».