Avui dimarts, 6 de desembre, dia de la Constitució, és inhàbil, retribuït i no recuperable. Per tant, si algun treballador regala el seu dret de festa al patró, allà ell!

L´any 1978 es va celebrar el referèndum per ratificar la Constitució Espanyola. La pregunta «Aprova el Projecte de Constitució?» va obtenir el suport del 88,54% dels votants amb una participació del 67,11% dels electors. A Catalunya, van votar el 67,91% amb un 90,46% de vots favorables.

Aquell dia, abandonada la militància en una organització d´extrema esquerra que propugnava el vot en contra, vaig optar per l´abstenció perquè la Constitució consagrava l´economia de mercat, legitimava la monarquia imposada per Franco i la unitat d´Espanya garantida per un exèrcit franquista.

Malgrat la disconformitat amb el text constitucional, no compartia la consigna del vot en contra defensada per grupuscles de l´esquerranisme com la Liga Comunista Revolucionaria (LCR), el Partit Comunista de Espanya-Marxista Leninista (PCE-ML) o Herri Batasuna (HB) que coincidia amb la postura de grups d´ultradreta partidaris del franquisme (Falange Española de las JONS o Fuerza Nueva). Els partidaris del no van aconseguir un exigu 7,89% de sufragis.

Ara bé, l´aprovació de la Constitució era el triomf de la «reforma política» aprovada abans pel govern Suárez, consensuada por totes les forces parlamentàries, excepte el PNB i que implicava la derrota política de la «ruptura» per la qual havien batallat les forces de l´esquerra no reformista.

Molts dels lluitadors contra el franquisme, forjats en la clandestinitat, no estaven preparats per pair els pactes de socialistes i comunistes amb els «evolucionistes» del règim franquista.

Per tant, la «transició» va suposar una derrota per als qui havien posat les seves esperances en el fet que la caiguda del franquisme obriria les portes a un nou ordre social i econòmic. Els abnegats militants es van quedar amb un pam de nas! Cap anàlisi va preveure que l´oposició no tindria força suficient per derrocar la dictadura i provocar una revolució política.

A partir d´aquesta realitat, la crisi de les organitzacions d´extrema esquerra va provocar una desbandada dels desencantats de la política mentre que altres s´apuntaven al carro dels guanyadors per ocupar càrrecs a les institucions. Fi de la història de la transició.

Entre les restes del naufragi, però, encara hi ha utòpics revolucionaris que observen amb desconfiança com els dirigents de Podem denigren els pactes de la transició alhora que es declaren socialdemòcrates i mantenen els lligams amb un comunisme empeltat de verd. Faran el paperot de no assistir als actes commemoratius del 6 de desembre. Han d´estar al carrer amb la gent!