En el seu fur més íntim ningú entre nosaltres donava com a guanyador Trump, ni esperava que els britànics triessin sortir de la UE, ni vaticinava la victòria del no en el referèndum de pau de Colòmbia. Però resulta que el maldestre Donald ocuparà la Casa Blanca, el Regne Unit està ja negociant el Brexit i s'ha hagut d'improvisar un nou acord entre el Govern de Bogotà i els representants de les FARC.
Així que, de mans de la Història més recent, hem après ja a no confiar en el que el sentit comú ens dicta. Si fa uns anys, o si més no uns mesos, haguéssim llegit que estava en marxa una campanya per proclamar la independència de Califòrnia respecte dels Estats Units, hauríem pensat que es tractava d'un cop publicitari d'algú a la recerca de fama. Però la iniciativa s'ha presentat seguint els passos oficials i l'hipotètic referèndum té data proposada: el 13 de març de 2019, que caurà en dimecres. Com que sis milions de californians van votar en contra de Donald Trump, n'hi haurà prou que un 10% d'aquests s'animin a donar la seva signatura per comptar amb les suficients perquè la plataforma YesCalifornia transformi en realitat el que ara sembla un disbarat.
Així que igual es produeix la celebració d'una consulta popular amb una pregunta gens ambigua: Vol vostè que Califòrnia es converteixi en un país lliure, sobirà i independent? I, si és així, sens dubte que, amb els precedents pròxims com a referència, no es pot rebutjar per endavant la victòria del sí en cas que el referèndum tingui lloc. En realitat només el fet que la consulta es produís seria ja una victòria, i és aquest caràcter de símbol de qualsevol referèndum sobiranista el que porta al fet que el president Rajoy s'hagi tancat en banda respecte de la campanya del dret a decidir.
El dret invocat a Catalunya es torna bandera que separa els independentistes dels espanyolistes encara que tant uns com altres estiguin convençuts que exercir-lo no portaria a la pràctica cap separació. Però el cas de Califòrnia és diferent. En primer lloc, perquè el rebuig cap a Trump és l'única raó per a l'exercici del sobiranisme; no hi ha cap altra que justifiqui en absolut la independència de Califòrnia. Però, a més, els que presenten la iniciativa sobiranista no busquen una victòria moral en el referèndum sinó un resultat pragmàtic les conseqüències del qual, a mig camí de la presidència de Trump, serien inimaginables. Encara que no prosperi la via de recompte detallat de vots que es vol imposar als Estats en què la victòria del magnat va ser ajustada, la consulta de Califòrnia, si té lloc, deixarà oberta la caixa dels trons. Potser l'època de les grans guerres d'independència hagi conclòs però els sobresalts sortits de les urnes ocupen ja aquest espai.
