A les portes de l'hospital Trueta no es pot fumar. Es nota per la quantitat de gent que s'hi aplega a fer el cigarret, quasi sobre el gran rètol que ho prohibeix. És comprensible: si oposites a un càncer o a un enfisema pulmonar, quin millor lloc per fer-ho que a la porta d'un hospital? Fins aquí res a dir. Però fa dies que el freqüento -de visita, no s'esverin- i hi veig també fumadors en pijama, amb les seves sabatilles, la seva bata, la seva perxa amb rodes de la qual penja una bossa de medicament o sèrum, i el seu catèter en vena. O sigui, pacients. Pacients del mateix hospital, als quals deuen estar tractant, i en l'entremig ells aprofiten per sortir a matar-se una miqueta cada dia. A veure qui pot més, si els metges i la voluntat d'aquests de conservar-los la vida, o ells i la seva de finiquitar-la.
Un va al Trueta confiat que el curaran i es troba un comitè de benvinguda que sembla un grup de condemnats a mort als quals s'ha concedit l'últim desig, i prefereix tornar a casa, on almenys morirà en territori conegut. Mal afaitats i despentinats com tots els pacients d'hospital -almenys dels públics, als privats deuen tenir esteticistes-, és lògic pensar que són allà seguint les indicacions del metge.
- Si abans d'entrar a quiròfan vol sortir a fer el darrer cigarret, vostè mateix.
No, no tranquil·litza gaire, un hospital amb pacients fumant a l'entrada, així que m'obligo a valorar opcions més alegres. Potser són malalts ja desauciats i miren de suïcidar-se de l'única forma que tenen a l'abast. Una vergonya. En un hospital se'ls podria facilitar una mort més ràpida. Es obscè que pobra gent farta de viure no tingui a la seva disposició sistemes més eficaços. Ja sé que hi ha retallades a la sanitat i les injeccions letals van cares, però dur-los amb enganys fins la planta 9 i abocar-los per una finestra ho pot fer qualsevol auxiliar en hores de feina, fins i tot un estudiant en pràctiques, i el cost seria pràcticament zero. Oi que maten els cavalls?
