Hi ha tanta varietat d'informació a internet sobre la majoria de nosaltres, favorable i desfavorable, digna de confiança i mancada de credibilitat, actualitzada i obsoleta, que ningú no li prestarà una atenció especial fins que arribi el moment apropiat, per exemple, a l'hora de considerar-nos seriosos candidats a un lloc de treball, a un càrrec, etc.
L'enorme volum de dades que corre per la xarxa redueix l'impacte dels assumptes més desagradables o espinosos. Però no podem negar que hi són.
Els empresaris i els responsables de tota mena d'organitzacions seran cada vegada més comprensius amb el fracàs. Com succeeix en països com els Estats Units, s'ha d'entendre que aquest és normal i comú.
El millor, si se'n viu un -o diversos-, és admetre-ho sense por. I, a continuació, cal explicar el que s'ha après gràcies a aquesta experiència.
D'igual manera, convé tenir identificats els enemics virtuals, per saber què en diuen, de nosaltres, i esmenar les fonts que, amb bones intencions, estan difonent detalls sobre la nostra carrera, trajectòria, etc. que no són correctes. Més que mai, la nostra reputació és d'accés obert i universal, i s'ha de preservar.
